Dijous  31.07.2014  06:00

Autor/s: Redacció/ACN

Els partits sobiranistes refermen el compromís amb el 9-N

ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA i la CUP valoren la darrera reunió entre Mas i Rajoy a Madrid

Vilaweb
Després de la reunió entre els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy, ahir a la tarda els dirigents dels partits polítics van fer-ne valoracions divergents. El ventall d'opinions va ser ampli, des de recriminar a Rajoy que no hagués escoltat 'el poble que governa' (ERC), fins a titllar Mas de 'cadàver polític' (Ciutadans).
Mas va explicar que havia donat tres missatges a Rajoy: diàleg obert, vint-i-tres propostes relacionades amb les finances públiques i la determinació de fer la consulta. 'Tenim una data, el 9 de novembre. Ho volem fer legalment, d'acord amb un marc legal i si pot ser d'acord amb l'estat', va dir. I la resposta de Rajoy va ser: 'La consulta és il·legal i no es pot fer.' Sense cap proposta alternativa per a resoldre el conflicte.

Per ERC,  Rajoy 'no escolta el poble que governa'
En declaracions a l'ACN, el diputat d'ERC Oriol Amorós va dir que Rajoy havia perdut 'legitimitat democràtica' perquè ja no escoltava 'el poble que governa'. Alhora va lamentar que el president espanyol hagués decidit 'una vegada més' que no volia representar els catalans, i va criticar que menystingués la voluntat majoritària.
Amorós va afegir que Rajoy no havia expressat cap argument favorable perquè Catalunya continués formant part de l'estat. 'Sentim Rajoy més lluny, menys governant nostre i encara menys legítim representant nostre', va dir.
El PSC demana de canviar la pregunta
Maurici Lucena, portaveu dels socialistes al parlament, va defensar la pregunta formulada per Miquel Iceta, primer secretari del PSC, per a fer la consulta: 'Vol que el govern de Catalunya negociï amb les institucions de l'estat un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, un pacte fiscal solidari i el blindatge de les competències en llengua i cultura?' Ahir Lucena deia que aquesta pregunta es podia inserir en el marc jurídic espanyol i que, en canvi, el contingut de la pregunta acordada entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP era una 'imposició unilateral' a Rajoy.
Segons Lucena, el conflicte polític actual necessita negociació i pacte, ingredients que ell creu que manquen en el diàleg plantejat per Mas. Així mateix, va defensar la reforma constitucional proposada pel PSOE per solucionar la situació política catalana. Per Lucena, 'hi ha una majoria d'espanyols que veuen amb bons ulls' aquesta opció política. 'Rajoy faria ben fet de veure quina és l'evolució de les preferències dels ciutadans d'Espanya en vista del problema polític de Catalunya.'

Per Camacho no hi ha cobertura legal
Segons la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, Rajoy va tancar la porta a qualsevol possibilitat de fer la consulta el 9 de novembre i va exposar a Mas que la llei catalana no serviria per a fer la consulta. Segons Camacho, Rajoy va dir a Mas que la recuperació econòmica i l'ocupació a Catalunya i Espanya perillaven per la seva pretensió de fer la consulta.
Camacho va treure importància a la reunió, que segons ella forma part de 'la normalitat democràtica i el respecte personal i institucional'. Igualment, va recordar que l'objectiu del govern d'Espanya era parlar amb Mas de 'les prioritats, la resolució dels problemes reals dels catalans, la sortida de la crisi, la creació d'ocupació i la recuperació econòmica'.
ICV-EUiA vol saber 'tots els detalls'
El coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, va demanar quines eren les vint-i-tres propostes que Mas havia fet arribar a Rajoy, i va afegir que esperava que les qüestions socials en formessin part. 'Avui hi ha molta gent a Catalunya en risc d'exclusió. [...] Desitgem que les mancances de la política laboral hagin estat un dels temes tractats, i també el nombre de desnonaments', va dir.
Herrera va fer unes quantes referències al cas Pujol. Va exigir a Mas més contundència en la condemna de Jordi Pujol, que va dir que era, 'com a mínim', un evasor fiscal. 'Qui doni per bona l'explicació de l'herència insulta el sentit comú i la intel·ligència', va afirmar. 'Si fins i tot la germana no sap de quina herència parlem. No es cap herència, és una altra cosa.'
Pel que fa al dret de decidir, Herrera va recordar que la demanda de la consulta era una demanda transversal, i va reiterar que el dret de decidir no depenia d'un home ni d'un partit. Alhora va recordar que hi ha més partits a l'estat espanyol que defensen aquest dret, com ara IU, Equo i Podem, i va reclamar la unitat dels partits pro-consulta tant a Catalunya com a Espanya.
Per Rivera, Mas 'és un cadàver polític'
Segons Albert Rivera, el dirigent de Ciutadans, Artur Mas és un 'cadàver polític': 'Mas és mort políticament i no hi ha dret que amagui el dèficit públic, la corrupció i les retallades amb una estelada.' Tot seguit va instar-lo a convocar eleccions anticipades per a elegir un govern 'democràtic i constitucional per a tots els catalans'.
Segons Rivera, la reunió havia estat inútil, perquè no s'hi havia tractat d'allò que realment afectava els catalans. I afegí que tenir un govern que no sap on va és perillós.
Amb referència al cas Pujol, va qüestionar la procedència dels diners que l'ex-president havia confessat que tenia en situació irregular: 'Ens interessa saber si els diners procedeixen del cas Palau, de Ferrovial, de Banca Catalana o de la línia 9 del metro.' També va assegurar que si Pujol no compareixia al Parlament --tots els grups ho han demanat-- persistirien a obrir una comissió d'investigació a la cambra.
'Això acabarà al carrer el 9-N'
El diputat de la CUP David Fernández va fer una crida a la 'desobediència a tots aquells que vulguin impedir les urnes' i, alhora, a 'l'obediència a la voluntat del poble de Catalunya' per tal de fer la consulta el 9 de novembre.
Va reclamar a Mas que no esperés la prohibició de la consulta per a intentar 'cercar una resposta comuna com a país', entre tota la gent favorable al 9-N. I va considerar que els vint-i-tres temes que Mas pretén negociar amb Rajoy tenen una vinculació directa amb la consulta.
'Mas ha dit que el procés havia començat el 25 de novembre de 2012 amb les eleccions. No és cert, va començar fa cinc anys a Arenys de Munt', va dir. I ho reblà dient: 'Aquest procés va començar al carrer i acabarà al carrer el ‪9-N. Ha arribat l'hora que parlin les urnes.'

• 
  Els partits sobiranistes van acordar la data i la pregunta de la consulta el proppassat 12 de desembre.

 

Mas anuncia que Pujol deixa els càrrecs del partit i el sou d’expresident de la Generalitat

Mas anuncia que Pujol deixa els càrrecs del partit i el sou d’expresident de la Generalitat

Actualitzat el 29.07.2014 a les 11:41 

BTV

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat que Jordi Pujol deixa la presidència de fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, el títol honorífic de president fundador del partit així com el sou i l'oficina d'expresident de la Generalitat. Tots els grups parlamentaris de l'oposició han demanat la compareixença de Jordi Pujol al Parlament per donar explicacions sobre el cas.

El president, Artur Mas, ha explicat que es tracta de decisions que ha pres conjuntament amb l’expresident Jordi Pujol, amb qui es va reunir dilluns a la nit i també divendres al matí, poc abans de reconèixer que havia tingut diners no declarats a Suïssa.
Concretament, Pujol ha renunciat a la presidència de fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i al títol honorífic de president fundador del partit; a més, també deixarà de cobrar la retribució com a expresident i no utilitzarà l’oficina d’expresident, situada al passeig de Gràcia.
Durant la intervenció Mas ha afirmat que Pujol és el seu “pare polític” i que, per tant, sent un dolor “molt gran, immens” així com “molta pena i compassió”. El president ha volgut recordar que Pujol ha treballat tota la seva vida pel país i que, “en algun moment, quan hagi passat aquesta tempesta” es podran veure les “taques i debilitats i també els seus grans actius i aportacions al país”.

Dijous  31.07.2014  12:02

The Economist es fa creus del maltractament del català a Espanya

Publica un article en què parla de la poca consideració que hi ha a l'estat espanyol per la diversitat lingüística

VilawebEl català, el basc i el gallec haurien de ser més ben considerats i més protegits a l'estat espanyol, diu el diari The Economist en l'article 'How to make a country for everybody' ('Com fer un país per a tothom'), del bloc Prospero. 'Espanya privilegia una única llengua', diu. L'autor de l'article es fa ressò de casos com l'expulsió dels tres diputats d'ERC al congrés per haver parlat en català. Així mateix, contraposa l'actitud de menyspreu de molts espanyols envers el català amb el respecte dels ciutadans de Suïssa, Luxemburg i Bèlgica a sengles llengües oficials.
D'entrada, desmunta un parell de fal·làcies que hi ha a Espanya envers el català. La primera, que no es tracta d'una llengua, cosa que troba 'impossible de justificar'. Va més enllà, i suggereix als castellanoparlants que no saben parlar català que s'adonin que és ben fàcil d'aprendre'n. Proposa com a exercici de parar l'orella i escoltar atentament les declaracions d'Artur Mas en una compareixença recent, de la qual enllaça un vídeo de BTV. 'Si parles espanyol, fixa't que és més fàcil de llegir aquesta notícia que fins i tot d'entendre el discurs curós i pausat del president català', diu.
Continua així: 'El català és una llengua real, i de fet ja era una llengua literària abans que el castellà hagués emergit de la foscor.'

I la segona queixa que arriba d'Espanya: 'Tot i que Espanya ha donat molts privilegis al català, els catalans encara en demanen més.' En aquest punt The Economist parla del sistema d'immersió i de les referències de la constitució espanyola a la llengua. Una constitució, recorda, que estableix la indivisibilitat de la pàtria espanyola.

A tall de conclusió d'aquest apartat, diu: 'Per als castellans, l'espanyol és la llengua d'un país per a tothom. Per als catalans, la diversitat lingüística (les escoles en català) és el preu d'un país per a tothom.'

La diferència amb els altres països

Exposa tot seguit els casos de Suïssa, de Bèlgica i de Luxemburg, estats on es parla més d'una llengua. Són tres casos diferents, però tots tenen una cosa en comú: 'El multilingüisme en les llengües natives del país s'hi considera un deure de bona ciutadania per a tothom.'

I, en contraposició: 'Espanya privilegia una única llengua. Els castellanoparlants que es traslladen a treballar a Catalunya sovint es queixen d'haver d'aprendre català, o d'haver de portar els seus fills a escoles en català. Els catalans, per la seva banda, es queixen de les queixes envers la seva llengua materna. Perquè la unió continuï sense problemes, Espanya no necessita el multilingüisme, sinó un multilingüisme entusiasta. Els parlants d'espanyol de Madrid o de Màlaga haurien d'estar orgullosos de saber les altres llengües del seu país. Per als atrevits, hi ha l'èuscar (una llengua fascinant totalment deslligada del grup de llengües romàniques), i per als pràctics hi ha el gallec (útilment semblant al portuguès), mentre que el català és el que té més parlants. El parlament espanyol podria permetre als diputats de parlar les llengües regionals (l'any passat tres diputats es van fer expulsar parlant en català).'

Acaba dient que aquest multilingüisme pot costar diners, però que 'segur que és més barat que no la separació d'un país'. I afegeix: 'La solució més barata és simplement una qüestió d'actitud: tots els espanyols haurien de deixar de tractar el gallec, el basc i el català com a llengües regionals. Són llengües d'Espanya, i prou.'

• 

 

Dimecres  30.07.2014  16:37

Com explica la premsa internacional la reunió entre Mas i Rajoy

The New York Times, Los Angeles Times, The Independent, The Wall Street Journal i Le Monde, entre més, s'han fet ressò de l'entrevista

VilawebLa determinació d'Artur Mas d'organitzar i convocar la consulta, i el fet d'haver-ho comunicat directament a Mariano Rajoy, ja és notícia en alguns diaris del món. Entre aquests, un dels més influents, el Wall Street Journal, que la presenta amb el titular 'El president català es compromet a continuar endavant amb el referèndum'. També se n'han fet ressò The New York Times, Los Angeles Times, The Independent, Le Monde, EuroNews, Associated Press i Reuters. Heus ací el recull de premsa internacional:
The New York Times: Meeting Fails to Forestall Catalonia Secession Vote ('La reunió fracassa en impedir la votació secessionsta a Catalunya'). El diari nord-americà es fa ressò de la determinació d'Artur Mas de seguir endavant amb la consulta i destaca les paraules del president català respecte la posició del govern espanyol: 'no hi ha cap proposta per part de l'estat espanyol per resoldre el conflicte polític'. El diari també subratlla que el procés independentista va rebre el desafiament més gran fins ara, amb l'admissió de frau fiscal de Jordi Pujol, 'el patriarca de la política catalana'.
Los Angeles Times: Leader of Catalonia region determined to try to secede from Spain ('El líder català, determinat a intentar separar-se d'Espanya'). El diari nord-americà diu que el president espanyol no ha aconseguit aturar el compromís del líder català de fer el referèndum el novembre. El diari explica que Mas va afirmar que hi havia un 'clima de diàleg obert' malgrat que els dos líders es van donar la mà d'una manera freda, descriu. També destaca que Mariano Rajoy va deixar clar en un comunicat que la consulta era il·legal, però explica que no és clar com l'estat espanyol aplicarà la prohibició si les autoritats catalans tiren endavant la votació.
The Independent: Spain fails to reach agreement over Catalan independence vote ('Espanya fracassa en aconseguir cap acord sobre la votació independentista'). El diari britànc diu que els governs espanyol i català no van acostar posicions per prevenir una crisi respecte la votació independentista prevista. Subratlla les declaracions de la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, on diu que el president espanyol li va fer saber al president català a la reunió que la consulta no es faria. El diari també explica que Artur Mas va dir que estava determinat a celebrar la votació i que li hagués agradat arribar a una 'solució a la britànica', en referència al referèndum escocès.
Wall Street Journal: Catalan Leader Vows to Press Ahead with Referendum ('El president català es compromet a continuar endavant amb el referèndum'). El diari diu que Mas ho ha explicat després de la reunió amb Rajoy, 'malgrat l'oposició de Madrid'. També destaca aquestes paraules de Mas: 'El fet important és que hi ha el clima de diàleg necessari. Però el poble de Catalunya ha de ser consultat, no hi ha cap altra manera de sortir d'aquesta situació.' També destaca que durant la conferència de premsa un individu 'l'ha interromput breument amb lemes antiindependentistes'.

Associated Press: Leaders of Spain, Catalonia hold secession talks ('Els dirigents d'Espanya i Catalunya mantenen converses sobre la secessió'). L'agència destaca que Artur Mas, president 'de Catalunya, la regió econòmicament poderosa', s'ha mantingut ferm en la intenció de convocar el referèndum. També diu que Mariano Rajoy podria fer concessions polítiques als catalans sense arribar a acceptar el referèndum. 

Le Monde: Référendum en Catalogne: statu quo après une rencontre au sommet ('Referèndum a Catalunya: situació actual després de la cimera'). El diari francès diu que és 'difícil d'imaginar una solució ràpida i clara' per a desblocar les relacions entre Madrid i Barcelona, i que la dimissió de Duran i Lleida com a secretari general de CiU és 'un mal senyal'. A més, no dubta que si es convoca formalment la consulta, Madrid la blocarà a través del Tribunal Constitucional. 

Euronews: Catalogne : Rajoy rejette une nouvelle fois le projet de référendum ('Catalunya: Rajoy refusa una altra vegada la proposta de referèndum'). Euronews conclou que la reunió --que arriba amb la recent confessió de Jordi Pujol-- torna a demostrar que hi ha un diàleg de sords entre Rajoy i Mas. Presenta la situació així: 'Catalunya és una de les regions més pròsperes d'Espanya i, amb una llengua i una cultura pròpies, la seva gent exigeix de fa anys una major autonomia.' 

Reuters (publicat a The New York Times): Spanish, Catalan Leaders Stand Ground in Independence Tussle ('Els dirigents espanyol i català mantenen les seves posicions en la disputa sobre la independència'). El teletip explica que les relacions entre Mas i Rajoy respecte de la independència continuen en punt mort. Es fa ressò de la determinació del president català de convocar la consulta malgrat l'oposició del govern espanyol i recorda que el 80% dels catalans defensa el referèndum. 'El fantasma d'una Catalunya independent s'ha convertit en un gran maldecap per a Rajoy', acaba dient. 

- Portada de VilaWeb
- VilaWeb in English
- Descarregueu-vos les apps per a iOS i Android
- Seguiu-nos a Facebook i Twitter
- Doneu suport a VilaWeb fent-vos subscriptors voluntaris
- La Botiga de VilaWeb

Imatges

• 
• 
• 

Notícies relacionades

• Els partits sobiranistes refermen el compromís amb el 9-N (31.07.2014)
• Un petit grup d'extrema dreta es concentra a la seu de CDC (30.07.2014)
• Catalonia will hold independence vote, Mas maintains (30.07.2014)
• El socialista Maurici Lucena demana canviar la pregunta de la consulta (30.07.2014)
• Amorós (ERC): 'Rajoy ha decidit una vegada més que no ens vol representar' (30.07.2014)
• Herrera reivindica un front comú dels partits a favor del dret de decidir (30.07.2014)
• Albert Rivera (C's): 'Mas és un cadàver polític' (30.07.2014)
• Rajoy insisteix a Mas que 'la consulta és il·legal' (30.07.2014)
• David Fernàndez (CUP): 'Aquest procés va començar al carrer i acabarà al carrer el 9-N' (30.07.2014)
• Crits de 'Viva España' durant la compareixença de Mas al Centre Blanquerna (30.07.2014)
• Mas comunica a Rajoy que està decidit a fer la consulta (30.07.2014)

Ara és l'hora- Falten 100 dies pel 9-N

31/07/2014

Consulta

Falten 100 dies pel 9-N

L'èxit de la V de la Diada serà decisiu per al procés sobiranista, en el moment clau

L'èxit de la V de la Diada serà decisiu per al procés sobiranista, en el moment clau

Bernat Vilaró

El Singular

Avui 31 de juliol queden 100 dies pel 9 de novembre de 2014, la data que van consensuar els grups parlamentaris de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP per celebrar la consulta sobiranista. A falta de poc més de tres mesos, el president de la Generalitat, Artur Mas, es manté ferm perquè es pugui celebrar, malgrat la reiterada negativa del govern espanyol.

Ahir, en la roda de premsa que va fer a la delegació de la Generalitat a Madrid, posterior a la reunió que va mantenir amb el president espanyol, Mariano Rajoy, va emfatitzar que "estem decidits a tirar endavant la consulta".

Tot i que no han pogut sumar-hi el PSC, que es manté contrari a la celebració de la consulta, els quatre partits que van pactar la data i la pregunta mantenen el seu compromís i la fermesa perquè el 9-N la ciutadania de Catalunya pugui decidir, a les urnes, quin futur vol per al país.

La 'V', clau

Abans de la consulta hi ha una altra data marcada a l'agenda del país. La Diada de l'Onze de Setembre es preveu, de nou, històrica, després que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) estigui organitzant des de fa mesos la 'V' gegant amb vèrtex a la plaça de les Glòries Catalanes, que omplirà la Diagonal i la Gran Via de Barcelona. L'èxit de la V és decisiva per al procés. Si la Diada supera la del 2013 tirarà endavant.

La campanya 'Ara és l'hora' prepara per l'Onze de Setembre fins a cinc actes diferents. Al matí es faran concentracions davant dels ajuntaments dels 947 municipis de Catalunya, i se signarà el Compromís de les entitats amb la consulta.

A la tarda arriba el plat fort, amb la Via Catalana 2014, a partir de les 17:14, amb la 'V' gegant. Al vespre hi haurà concerts a Barcelona i, finalment, es prepara una piulada massiva a la xarxa a les 20:14.

Com ja va passar en les Diades Nacionals del 2012 i el 2013, aquest Onze de Setembre es preveu històric. Si s'omplen tots els trams i la ciutadania de Catalunya respon, un cop més, a les expectatives, l'11-S pot ser la catapulta definitiva cap al 9-N.

De la Diada a la consulta hi ha només 59 dies. Comença el compte enrere.

I si no esdevenim independents?, per Marc Costa

Marc Costa

Advocat i politòleg

I si no esdevenim independents?

TRIBUNA CATALANA

L'altre dia em van preguntar sobre què passaria amb Catalunya si finalment no esdevé independent i la resposta fou clara: preparem-nos! Perquè l'Estat espanyol ens farà pagar molt car la nostra gosadia, el nostre atreviment i el nostre desafiament.

Ho faria tal i com ja va fer ara fa tres-cents anys, tot i que no ho farà d'una manera tant despòtica com aleshores, amb un nou Decret de Nova Planta, perquè els temps actuals són, òbviament, ben diferents, però els objectius seran, si fa o no fa, molt similars: recentralitzar l'Estat espanyol i destruir els nostres principals trets identitaris.

En primer lloc, li tocarà el torn a la nostra llengua pròpia, el català, el qual el voldran col•locar en un segon terme, disminuint la seva presència a tot arreu, tant en l'àmbit de l'ensenyament , com en els mitjans de comunicació, com en l'Administració Pública, fins que acabi esdevenint una llengua minoritària. Ho han fet a València i a les Illes Balears i ho faran també a Catalunya. De fet, ja han començat amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, enfonsant el nostre modèlic sistema d'immersió lingüística, establint l'obligació de fixar, inicialment, una quota del 25% de castellà a les escoles si només un sol alumne ho demana. Després, probablement aquesta quota s'anirà ampliant, seguint-la una més que possible anul·lació de l'obligatorietat del català a l'Administració Pública (tal i com ja ha fet el govern de Bauzá), i, posteriorment, establint l'obligatorietat de que TV3, com a canal de televisió públic, hagi d'emetre bona part de la seva programació en castellà.

També li tocarà el rebre a la nostra economia, continuant (o, fins i tot, incrementant) l'espoli fiscal existent i asfixiant les finances del govern de la Generalitat per així impedir que pugui emprendre cap altra iniciativa similar, havent-se de limitar a sobreviure com pugui i a recórrer al fons de liquiditat autonòmica per així poder tenir controlades les finances catalanes. Ja ho va predir fa molts anys un gran polític, Ramon Trias Fargas, quan va denunciar la voluntat de l'Estat espanyol de conduir a Catalunya cap a l'asfixia premeditada per així poder engolir-la.
Si no esdevenim independents, l'Estat espanyol farà tot el possible perquè el que ha passat no torni a passar mai més"
I sense liquiditat, la nostra autonomia també quedarà molt afeblida ja que la Generalitat no podrà exercir degudament les competències que té atribuïdes, la qual cosa pot conduir a una modificació del model autonòmic, molt més centralitzat. De fet, la política actual de l'Estat espanyol és ja clarament centralitzadora, dictant premeditadament normes en quasi totes les matèries en les quals la Generalitat té competència, envaint així les seves competències amb el clar objectiu que aquesta esdevingui una simple autonomia administrativa i no pas pròpiament una autonomia veritablement política i legislativa com ha estat fins ara, amb la qual cosa reduirà la seva capacitat de poder adoptar polítiques pròpies en els seus àmbits competencials.

I si el nostre Parlament vol tornar a aprovar una declaració política contrària als interessos nacionals, el Tribunal Constitucional ja s'encarregarà d'anul·lar-la, sobrepassant, si s'escau, les seves competències jurisdiccionals tal i com ha fet amb la Declaració de sobirania i el dret a decidir. El nostre model d'ensenyament serà també objectiu prioritari, introduint totes aquelles reformes que siguin necessàries per a "españolizar a los catalanes" d'una vegada per totes, esborrant des de l'ensenyament qualsevol tret diferencial existent entre Catalunya i l'Estat espanyol, reescrivint, si cal, els llibres d'Història i modificant tots aquells aspectes claus del nostre sistema educatiu que permeti adaptar-lo a un procés clarament d'assimilació.

I, finalment, la cirereta serà la nostra identitat. El Tribunal Constitucional ja ens ha deixat prou clar que Catalunya no és, en cap cas, una nació, perquè de nació només n'hi ha una i aquesta és l'espanyola, de manera que és previsible que l'Estat espanyol impulsi una forta campanya a Catalunya per implementar la seva Marca España i obligui arreu a hissar la bandera espanyola en totes les institucions públiques per sobre de totes, fins fer desparèixer qualsevol símbol identitari nacional.

Per tot això, si no esdevenim independents, l'Estat espanyol farà tot el possible perquè el que ha passat no torni a passar mai més. Intentarà aconseguir el què amb 300 anys encara no ha aconseguit: assimilar Catalunya a la Corona de Castella. Desactivaran la nostra llengua, escanyaran la nostra economia, limitaran la nostra autonomia, intervindran la nostra educació i suprimiran la nostra identitat. Només depèn de nosaltres que això no passi. Defensem fermament el nostre dret a decidir el nostre futur polític i, sobretot, votem Sí i Sí.

QUINS COLLONS*..., JORDI PUJOL...!!! , per Víctor Lluelles i Cardona

Articles del Víctor

QUINS COLLONS*..., JORDI PUJOL...!!! 

 29.07.14
Si, QUINS COLLONS... , JORDI PUJOL...!!!, tantes vegades que vas tenir l'oportunitat de dir-ho durant aquesta trentena d'anys i no ho vas fer, amagant el cap sota l'ala i potser dient a tu mateix “Ara no toca...” o et pensaves que tenies carta blanca. QUINS COLLONS..., PUJOL...!!!, tant dir-nos que teníem de FER PAÍS i ara que el tenim il·lusionat i gairebé fet, d'una tacada ens el fots a terra , ho és que només eren paraules buides i de cara a la galeria i el que t'importava la teva cadira o el petit poder de “masoveret”, i els que varen creure en tu, i tot el que vas fer de bo, ara que?, quina vergonya...
I si repeteixo, QUINS COLLONS..., JORDI PUJOL...!!!, ara qui arranjarà la trencadissa , i qui aturarà les rialles - i no petites, per cert -, que no saps el mal que has fet aquest país que deies estimaves tant, doncs hi ha coses que no és solucionent demanant perdó ni perdent càrrecs i prebendes, només faltaria
Però això no s'ha acabat aquí, demostrem al món que malgrat tot Catalunya està per damunt d'homes com tu i aquesta la volem lliure i independent en tots els aspectes.

Víctor Lluelles i Cardona
Membre de CDC del 1974 al 1984.

*No vol ser una grolleria, és part d'un adagi popular..., però,crec, entenedor.

Dilluns  28.07.2014  17:06

Autor/s: ACN

L'ANC farà rèpliques de la V a tot el món durant l'estiu

La web votecatalonia.org en centralitza la informació

Vilaweb

La V que es farà a Barcelona l'Onze de Setembre no serà l'única. Entre l'1 d'agost i l'11 de setembre, la trentena d'assemblees exteriors de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) organitzaran la campanya #VoteCatalonia per dur a terme rèpliques de la V en diverses ciutats i pobles del món. 

Per això han creat la web votecatalonia.org en anglès, català i castellà, on els participants es podran registrar i descarregar-se material per a la mobilització. Tota la informació de les V que es facin durant l'estiu s'anirà actualitzant a través d'un mapa de Google i del llistat de ciutats. Actualment ja n'hi ha una trentena previstes.

Com l'any passat amb la Via Catalana, quan es van assolir 126 cadenes humanes arreu del món amb més de 10.000 participants, les assemblees exteriors volen tornar a mobilitzar la xarxa internacional per multiplicar la V de "Via, Voluntat, Votar i Victòria" i explicar el procés que viu Catalunya. 

Totes les V s'enregistraran i seran editades en un vídeo per promoure 'el suport i la complicitat internacional pel procés polític que es viu al país' i per motivar la participació a la V a Barcelona, segons que expliquen des de l'ANC.

Informació relacionada: 

La guia de la V de l'Onze de Setembre

• 

 

El Govern ja activa el cens per votar a la consulta del 9N

28/07/2014

Dret a Decidir

El Govern ja activa el cens per votar a la consulta del 9N

Vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals

La Generalitat ha fet un pas més en els preparatius del referèndum engegant el fitxer que recollirà les dades personals de tots els que podran participar en la convocatòria

Alèxia L. Ferret

El Singular

El Govern de la Generalitat ha activat el cens que servirà per votar a la consulta del 9N. Dos dies abans de celebrar-se la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy, la Generalitat ha fet un pas més en els preparatius de la consulta d'autodeterminació engegant el fitxer que recollirà les dades personals de tots els que podran participar en la convocatòria.

Segons informa RAC1, la informació d'aquest cens sortirà del Registre de Població, que ja està en mans del l’Institut d'Estadística de Catalunya, a partir del padró dels ajuntaments. El nom de l'arxiu és “registre de participació en consultes populars no referendaries”, i especifica que les dades serviran per identificar a totes les persones que poden participar.

Perquè també puguin votar a la consulta els emigrants, que ja no estiguin empadronats a Catalunya, aquest cens també es nodrirà de les dades del registre de catalans a l'exterior, que el Govern va posar en marxa fa unes setmanes, i que és voluntari. El Departament de Governació centralitzarà les dades personals, que inclou bàsicament nom i cognoms, data de naixement, adreça, DNI i de passaport espanyol, el sexe i grau d'escolaritat.

The Internationalist

The world’s next nations: a brief guide

After Scotland, here’s who’s voting on independence next

By Thanassis Cambanis

 | Globe Correspondent   July 27, 2014

globe staff photoillustration

Surveying our violent and sometimes weird world, it might seem that things change only for the worse. Tensions between Moscow and Washington, with ripple effects across the globe? Check. Iranian ayatollahs fulminating against the Satanic West? Check. Israel and Palestine at war again? Check.

But one historically bloody rite of passage seems to have gotten a lot easier of late: the birth of a nation.
Typically, when part of a country has wanted to break away, it means war. The American Revolution was a war of secession fought by colonists against the British Empire. And the 20th century’s two great waves of nation-building were cataclysmic: After the end of World War I in 1918, peoples around the world broke away from empires and formed their own states, emboldened by the idealism of American President Woodrow Wilson. Tens of millions were killed and displaced in the process. After World War II, dozens of Asian and African countries declared independence as they expelled colonial occupiers, sometimes with acceptance, often with bloodshed.

Related

• Where are they now? Recently independent nations

Lately, however, the world has seen some surprisingly smooth independence movements in which the path to statehood has been achieved through voting, not battle. The latest candidate for the new nations club is another British territory: Scotland.

On Sept. 18, Scots will vote whether to withdraw from their union with Britain. Like their 18th-century counterparts in the American Colonies, if they declare independence they will remove bountiful riches from London’s control, in this case probably most of the North Sea oil fields. But in a sign of changing times, the United Kingdom is only striking against the secessionists with words. Prime Minister David Cameron has promised to accept the referendum results.

A lot has to go right for an independence vote to take place, and to be honored. A “parent” nation has to be confident enough—or scarred enough by civil infighting—to let go willingly. A breakaway republic needs the resources to survive and prosper on its own. And a stable region helps: South Sudan, the world’s newest country (see sidebar), has already fallen back into the violence that characterized its existence as a persecuted region under the control of Khartoum.
Scotland’s coming vote might be getting all the attention, but there are other countries with independence referendums in the offing. Some are more likely to work out than others; if they do, the world could see a handful of new flags, and also new challenges. Here’s a tour of the new nations you just might be able to visit soon.

Scotland

-

If it votes for independence on Sept. 18, Scotland will become the newest entrant to the European Union. It’s already a popular tourist destination and an economic powerhouse. If current political trends continue, an independent Scotland will form a leftist, socialist counterpart to a more right-wing England. The Scots have proven more committed to national health care and labor rights than Britain under Conservative rule. Edinburgh’s Fringe Festival has been an alternative cultural mainstay for decades, and Glasgow served as Europe’s Cultural Capital in 1990.

Will it change much? Maybe Scotland will be forced to abandon the pound sterling after three centuries, but an independent Scotland probably won’t look that different. It’s unlikely to sever its relationship to the United Kingdom entirely, like Ireland did. It probably will maintain formal allegiance to the queen, like other former British territories including Australia and Canada. And its economy will remain intertwined with that of England, with whom it will continue to share a common language and island.

Catalonia

-

The region of Spain that gave us Gaudi, Barcelona, and George Orwell’s best work of reportage has often been an economic basket case, but it’s undeniably beautiful region with an undeniable sense of separate identity. People there proudly speak Catalan, a Romance language as different from Spanish as Portuguese or French, and many refuse to identify as Spanish. Separatist parties won the Catalan regional elections in 2012 and promised to hold an independence vote, now scheduled for Nov. 9.

It’s unclear whether Catalonia could prosper independently; Spain, overall, isn’t doing so well itself. The region has its own manufacturing and finance base, and it remains a popular tourist destination. Unshackled from Spain, Catalonia would be likely to even more boldly embrace its linguistic differences and the region’s more populist politics. Visitors already in thrall to the delicious cuisine, with its famous mixing of pork and seafood, and eclectic architecture, will be able to bask in a romantic storyline of a persistent, stubborn, and maybe even ill-conceived commitment to national independence.
If it votes “yes,” Catalonia’s path forward won’t be smooth: The Spanish government says it won’t honor an independence referendum. Barcelona, the would-be capital, will have to negotiate gingerly with Madrid—which has promised to block the EU membership of not only Catalonia, but also Scotland, for fear of setting a precedent. Catalan leaders are already considering how to go around Spain and appeal for recognition from foreign countries and the United Nations.

If they both dig in, expect a long and strange standoff, but a diplomatic one: It’s almost impossible to imagine contemporary Spain going to war to retain control of its wealthy eastern region.

Western Sahara

-

This one has been underway for longer than most college students have been alive. A huge, mineral-rich territory almost as large as Morocco itself, Western Sahara stretches south of Morocco along the Atlantic Coast. If it didn’t have generous phosphate deposits to mine, it’s conceivable that its half-million inhabitants would have been left alone when Spain ended its colonial rule in 1975. Instead, Morocco moved in and fought a long war with a local independence group called the Polisario Front. Since 1991, the United Nations has monitored a cease-fire and was mandated to organize an independence referendum to settle Western Sahara’s future.

Some diplomats—perhaps a bit Pollyanna-ish—believe that the vote could finally come to pass in two or three years, and their assumption is that the independence faction would win. Western Sahara has beautiful desertscapes and an undeveloped coastline; it is huge, 100,000 square miles, and mostly uninhabited. It probably wouldn’t join Morocco as a top tourist destination, but its mining industry and natural resources could position it as a relatively wealthy neighbor to Morocco and Algeria, if things go right—or could doom it to the “resource curse” that often mires resource-rich countries in poverty and underdevelopment.

New Caledonia

-

A French-controlled island in the Pacific, New Caledonia gained renown because of the brutal measures the French undertook to suppress the locals in the 19th century, and later for its critical role as an Allied naval base during World War II. Today it is one of the most prosperous economies in the South Pacific, with healthy agriculture, tourism, and mining sectors. French support has been generous, which might explain why voters rejected independence during a referendum in the 1980s.

Secessionist parties have grown in popularity since, however, and a second vote will be held before 2018. If it succeeds, New Caledonia would join Djibouti, Algeria, and the dozens of former French colonies sprinkled around the globe. France has already said it won’t fight to keep New Caledonia, but it’s not clear whether the island will really cut its ties: Many local opponents of independence believe that when they get to the voting booth, residents won’t want to let go of the French subsidies that would disappear after independence.

Bougainville

-

A tropical Pacific island currently ruled by Papua New Guinea, Bougainville has a copper mine and about 250,000 inhabitants. Past governments have hired foreign mercenaries to quash secessionist rebellions, but now Bougainville is scheduled to vote on independence between 2015 and 2020 and Papua New Guinea now seems resigned to let the territory go if voters support independence.

Aside from miners, it’s unlikely to attract casual visitors. Like Papua New Guinea, it’s hard to reach. Fun fact: It’s named after the same French navigator as the ubiquitous warm-climate bougainvillea vine.

Iraqi Kurdistan

One example of the slow-and-steady approach is Iraqi Kurdistan. Kurds have ruled their own enclave, more or less free from Baghdad, since 1991. They speak their own language, have their own regional government, and have developed their own oil industry. Kurdistan is its own country for all practical purposes; it even has its own border guards. But it has avoided war and preserved its relations with neighboring Iran and Turkey (which have their own restive Kurdish minorities) by stopping short of declaring independence.

Now, with Iraq’s central government distracted by its war against the jihadi Islamic State, the president of the autonomous Kurdish Regional Government this month ordered his parliament to set up an independence referendum. Until recently, Kurdish politicians believed they could never secede without some kind of buy-in from Iraq, Syria, Turkey, and Iran, all of which oppose Kurdish independence. But the new turmoil in the region has these governments distracted with more pressing issues, and they might be willing to accept an independent Kurdistan if it means a genuinely stable new neighbor.

If the referendum were to pass, Kurdistan would be a landlocked mountainous territory with stunning mountains and lakes and major oil and natural gas reserves. Compared to its neighbors, Kurdistan has been prosperous and politically coherent, controlled mostly by a few traditional clans who have proven adept at developing the economy and coopting potential challenges from Turkey and Iran by inviting them to invest heavily in Kurdistan’s economic boom. A free Kurdistan would bring to a close a curious irony: one of the Middle East’s most stable countries in recent years has stayed that way by not being a country at all.

Thanassis Cambanis, a fellow at The Century Foundation, is the author of “A Privilege to Die: Inside Hezbollah’s Legions and Their Endless War Against Israel.” He is an Ideas columnist and blogs at thanassiscambanis.com.

Dissabte  26.07.2014  10:08

Autor/s: ACN

L'esborrany de la constitució catalana s'haurà enllestit el gener del 2015

Els ciutadans el podran consultar i fer-hi aportacions fins el juny · Ho va explicar ahir Santiago Vidal en un dels actes centrals de l'ANC

Vilaweb

Una trentena d'experts s'incorporaran aquesta tardor a l'equip de redacció de l'esborrany de la constitució catalana, que podrà ser consultat el gener del 2015. Ho va explicar ahir el jutge Santiago Vidal durant un acte de l'ANC a Igualada, en què també van participar Carme Forcadell i Lluís Llach. El magistrat va anunciar que un cop fet públic l'esborrany, els ciutadans podrien fer-hi aportacions fins al juny, quan serà lliurat el text. 

També va donar alguns detalls de com seria l'esborrany i va destacar que seria una constitució curta, amb menys de cent articles, i inspirada en les de Suïssa, els EUA i Islàndia, entre més. Vidal va voler destacar, entre els aspectes del contingut, el fet que el nou estat hi aparegui definit com una república no presidencial; la separació de poders; l'establiment de referèndums revocatoris; l'eliminació dels indults i de la figura dels aforats; i el fet que el català hi sigui considerat llengua pròpia i oficial i el castellà, cooficial. 

Carme Forcadell fa una crida a convèncer els 'dubtosos'

Vidal en va parlar en un dels actes centrals de la campanya 'El país que volem', de l'ANC, que es va fer ahir dins d'un iglú de vent a Igualada, davant uns 600 assistents.

La presidenta de l'entitat, Carme Forcadell, va dir que a Catalunya hi havia 500.000 'persones que encara no han escoltat el nostre missatge i tenen dubtes i no saben què votaran'. I per això va fer una crida a fer de voluntaris i convèncer-los 'de fer-los partícips d'una oportunitat històrica per a construir un país millor: més just, democràtic i lliure'. 

Forcadell també va dir que la independència no havia d'anar lligada necessàriament a la identitat i el sentiment de pertinença 'No és incompatible sentir-se espanyol i voler la independència de Catalunya', ja que 'això és un projecte de país per a tots'. Per això 'no demanarem a ningú que renunciï a la seva identitat perquè això a nosaltres ens ho han demanat molt de temps i no farem a ningú el què ens han fet a nosaltres'. 'El nostre adversari no és el poble espanyol, sinó l'estat espanyol'.

Per la seva banda, Lluís Llach també va insistir en el missatge del respecte i la integració. Segons ell, 'hem de fer un país per a tothom, on hi capiguem tots'. Per Llach, 'un país com el nostre que ha estat víctima de tanta repressió no es pot permetre imaginar el seu futur practicant les mateixes malvestats que s'han exercit sobre nosaltres'. 

• 
• 

 

Neix un nou front en defensa del 9-N

Neix un nou front en defensa del 9-N

Una trentena d'entitats s'alien per crear la Xarxa Referèdum que no admet cap alternativa a la consulta per avançar en el procés català

ACN | ND 24/07/2014 a les 14:20h

 

Els promotors de la Xarxa Referèndum 9-N durant la presentació davant del Parlament. Foto: Xarxa Referèndum 9-N

La Xarxa Referèndum 9N s'ha presentat aquest dijous amb la lectura d'un manifest davant del Parlament de Catalunya, en què han declarat el seu compromís amb la consulta del proper 9 de novembre com a única via possible per a Catalunya. Una trentena d'entitats partidàries del dret a l'autodeterminació s'han adherit a aquesta xarxa i han rebutjat qualsevol alternativa al referèndum, com les que representarien la celebració d'eleccions plebiscitàries o bé la proclamació d'una Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Per les entitats, "l'única manera" de fer avançar el procés és preguntar a la població de forma clara, ja que cap alternativa podria substituir "la força vinculant" d'una consulta.

Representants de les entitats han proclamat un manifest en què han defensat la necessitat de celebrar el referèndum. La voluntat de les organitzacions adherides és aglutinar esforços per defensar el 9N davant l'oposició de "les forces immobilistes" de l'Estat espanyol. Alhora, pretenen evitar qualsevol "via de dilació injustificada", en referència a les propostes d'algunes forces polítiques a Catalunya de celebrar unes eleccions plebiscitàries en cas de no poder fer la consulta. 

El manifest l'han llegit la presidenta de la xarxa d'entitats cíviques i culturals dels Països Catalans, Blanca Serra, la portaveu de l'International Commission of European Citizens (ICEC), Anna Arqué, i el representant del col·lectiu Drassanes, Lluís Vila. En el document han manifestat la necessitat de fer un referèndum per donar resposta a "les mobilitzacions" dels darrers anys. A més, han assegurat que si no es fa el referèndum, Catalunya tornarà a estar "enfangada en el joc etern de les ambigüitats i les dilacions".

Des de Xarxa Referèndum 9N han assegurat que cal un referèndum convocat per les institucions catalanes, amb una pregunta i una regulació clara, que tingui un ressò internacional i que vinculi políticament les institucions amb els seus resultats. A més, han assumit diversos compromisos de "donar suport" i "col·laborar, reforçar i mobilitzar" les infraestructures necessàries per la consulta i treballar per a evitar "que puguin prosperar propostes de dilació o claudicació". En el manifest, també han manifestat la voluntat de coordinar esforços amb els partidaris del dret d'autodeterminació, fins i tot si calgués donar suport a mesures de "desobediència pacífica" i "d'insubmissió" a la legalitat espanyola. 

A més de les entitats esmentades, en l'acte també hi ha participat la representant del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Maria Corrales, el representant de la Intersindical Alternativa d'Esquerres (IAC), Eduard Lucas, i el regidor d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, impulsor de les consultes populars sobre la independència de l'any 2009. 

L''Abc' carrega contra els polítics que s'han fet independentistes

24/07/2014

Independència

L''Abc' carrega contra els polítics que s'han fet independentistes

 

"El desafiament de Mas" ha fet que ell mateix, Nebrera, Pujol, Trias, Maragall, Gibert i Roca s'hagin "radicalizat"

Bernat Vilaró

El Singular Digital

"El desafiament de Mas ha radicalitzat les posicions de molts mdoerats que s'allunyaven dels supòsits secessionistes", diu avui l''Abc', que repassa els set polítics catalans que "s'han fet independentistes". Aquest són els noms que ha triat el rotatiu madrileny en el seu article, titulat Donde dije digo, digo Mas:

1. Montserrat Nebrera, "el salt més improbable: del PP a CiU". En primer lloc apareix l'actual candidata de la federació nacionalista a l'alcaldia de Sant Just Desvern, i exdiputada del PP. Segons el rotatiu madrileny, Nebrera "ni tan sols s'ha declarat mai catalanista".

2. Artur Mas, "en altres temps moderat". El diari afirma que l'actual president de la Generalitat és també "un exemple molt representatiu". Mas ha utilitzat la independència per a "desviar l'atenció dels problemes econòmics" de Catalunya. "La metamorfosi que ha viscut l'ha portat en poc tmeps de posicions moderades fins a proclamar la seva intenció de votar a favor que Catalunya es converteixi en un Estat".

3. Jordi Pujol. En tercer lloc apareix l'expresident de la Generalitat, i el diari recull una declaració seva: "Catalunya en aquestes circumstàncies no és viable". Segons l''Abc', Pujol, "l'home que va ser clau en el disseny de l'actual sistema econòmic", va confirmar el seu suport al projecte independentista perquè "és impossible reformar Espanya", segons paraules del propi expresident.

4. Xavier Trias. L'alcalde de Barcelona apareix sota la seva frase "No sóc independentista, però votaré independència". La seva postura "representa molt bé la falta de coherència del seu partit", diu l'article.

5. Ernest Maragall "s'apropa a ERC". El diari madrileny recorda que el juny del 2012 el germà de l'expresident Pasqual Maragall va trencar la disciplina de partit durant la votació al Parlament de la reclamació d'un pacte fiscal i una hisenda pública pròpia per a Catalunya. Per això "se'l va convicar a dimitir del seu escó", afegeix l''Abc'. La resposta de Maragall, "reafirmar la seva independència i reptar la direcció del partit". "Des d'aleshores, Maragall ha abandonat les seves posicions catalanistes i ha encapçalat la Nova Esquerra Catalana, molt vinculada a ERC". Sobta que en aquesta crítica de l''Abc' cap a l'exconseller d'Educació no hi apareixi la dada que Maragall ha estat el número dos en la llista d'ERC a les eleccions europees.




6. Montserrat Gibert, "cansada del federalisme". En sisè lloc apareix l'exalcaldessa socialista de Sant Boi. "M'he fet independentista perquè veig que el federalisme no és possible, perquè l'altra part amb la qual ens hem de federar no ens estima", segons va dir Gibert en una entrevista que ara cita l''Abc'.

7. Miquel Roca. El "pare de la Constitució" ha passat a ser "padrí dels nous convergents", segons el diari madrileny. L'article afirma que Roca, "habitualment moderat", va afirmar que "no hi ha cap valor en la Constitució que impedeixi escoltar el que vol la veu del poble", i que el model constitucional "s'ha esgotat". Finalment, l''Abc' conclou que "amb la radicalització de CiU, Roca es dedica ara a exercir de padrí jurídic del procés de transició nacional de les noves generacions convergents".

A CASTELLAR DE RIU

L'ANC assaja la 'V' de la Diada davant el Pi de les Tres Branques

Unes 2.500 persones han participat en el tradicional aplec, el primer des que uns vàndals van serrar una branca de l'arbre

ACN / Mar Martí

Més d'un miler de persones han format la 'V' catalana davant el Pi de les Tres Branques, aquest diumenge.

Notícies relacionades

• La 'V' de la Diada anirà fins a les places de Cerdà i de Pius XII

ACN / Castellar de Riu

EL PERIODICO

Diumenge, 20 de juliol del 2014 - 19.18 h
Unes 1.500 persones han participat aquest diumenge en Castellar de Riu, davant el Pi de les Tres Branques, en un assaig organitzat per la ANC del Berguedà per formar una 'V' similar a la que es formarà el pròxim Onze de Setembre a Barcelona amb motiu de la Diada. La jornada s'emmarca en el tradicional aplec del Pi de les Tres Branques, el primer des que uns desconeguts van tallar una de les branques de l'arbre, el mes de maig passat.
La jornada ha estat més multitudinària del que és habitual, ja que hi han assistit unes 2.500 persones --el doble que altres anys--, de les quals 1.500 han format la 'V'. Gegants, castellers, la lectura d'un poema de Verdaguer i una representació sobre Jaume I han amenitzat el dia.
L'aplec s'ha celebrat sense que el simbòlic arbre hagi pogut encara ser restaurat; un treball que la Diputació de Barcelona i la Generalitat haurien de realitzar aquesta pròxima tardor, abans de l'arribada del fred. La inclinació del pi vell, mort fa anys, el pes de les branques i la capacitat d'aguant de les arrels són alguns dels aspectes que s'estan tenint en compte en el projecte per restaurar aquest emblema del catalanisme.

Mr President Obama: Catalans Vote Freedom #9n2014-Obama, «el 9-N els catalans votarem llibertat»

Obama, «el 9-N els catalans votarem llibertat»

Uns 500 activistes despleguen una lona dedicada al president americà "per internacionalitzar el procés"

ACN | ND 12/07/2014 a les 18:17h

Unes 500 persones han desplegat aquest dissabte a la plaça de la Plana a Badalona una lona gegant de 15x30 metres on es llegia "Mr. President, Catalans vote freedom", dirigida al president nord-americà Barack Obama. L'acció, organitzada per l'ANC i Badalona per la independència, és el primer d'un seguit de mosaics dirigits a 10 figures influents internacionalment i que s'inclouen dins la campanya d'actes que l'ANC desenvoluparà durant tot l'estiu. El coordinador del desplegament i membre del secretariat nacional de l'ANC, Galdric Peñarroja, ha explicat que amb aquesta mobilització aprofiten "per dinamitzar el territori al mateix temps que internacionalitzem el procés".

"Abans del 9-N tenim una cita molt important i és l'Onze de Setembre" ha recordat la Núria Viñals, la coordinadora de la campanya del mosaic, que es desplegarà de nou durant la Diada. "Ens ocuparem d'anar-lo ensenyant a tot el món, i que el president Obama sàpiga que avui ens hem adreçat a ell". L'objectiu de les mobilitzacions, però, no és només interpel·lar la figura que apareix a la lona, sinó també a tota la comunitat internacional, segons Peñarroja. "Sabem que normalment els governs prefereixen no pronunciar-se directament sobre el procés perquè es tracta com un assumpte intern de l'estat espanyol, i ho entenem, però tot i així volem que vegin que ens dirigim a ells, i que hi hagi una mica de ressò al seu país".

Cada cap de setmana d'aquest estiu es desplegarà un mural diferent, i a més del president dels Estats Units també aniran dirigits a Jean Claude Juncker, Martin Schulz, Angela Merkel, François Hollande, David Cameron, Matteo Renzi, Ban Ki Moon, Dilma Roussef, el Papa Francesc i Fredrick Reinfelt. Aquestes activitats es conjuntaran amb les V que s'aniran duent a terme a diferents municipis del territori català.

Que la primera lona s'hagi desplegat a Badalona no ha estat coincidència: a la ciutat avui hi tenien lloc unes jornades intensives d'informació a la població sobre el dret a decidir. "Integrar el mosaic dins aquests actes feia que es potenciés una cosa amb l'altra", ha explicat Peñarroja. En total hi ha hagut 44 parades, fet que si bé ha mobilitzat a la gent dins la Regió 1 -la central, i la primera en desplegar el mural- també ha provocat que alguns dels voluntaris de les parades, que han estat actives de 10 a 2 del matí, no hagin arribat a temps a l'acte.

El proper mural, a Deltebre

El proper mural es desplegarà el 20 de juliol a Deltebre, i anirà dirigit al president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, i al president del Parlament Europeu, Martin Schulz.

Les lones gegants dirigides a Obama que l'ANC ha desplegat a Badalona. Foto: Aina Soley

Vine a Acampada Jove 2014!

Dijous  17.07.2014  18:41

Ana Surra: "No ens considerem estrangers a Catalunya perquè no estem de visita"

Vilaweb
Uruguaiana de naixement, Ana Surra és presidenta de Sí, amb nosaltres, una associació de gent provinent de diferents parts del món favorable al Dret a Decidir.
Quina cosa va ser la que vas fer primer, un cop instal·lada a Barcelona?
El primer de tot va ser relacionar-me amb el col·lectiu d’emigrants del meu país que vivia a la ciutat. Era una època en que hi havia molts sud-americans. Aquest fet, juntament amb les relacions que vaig establir amb gent del país a través del bàsquet, em va permetre tenir un profund coneixement de la realitat catalana.

Tanmateix, hi va haver un fet decisiu...
Cert, i aquest va ser la gran manifestació en favor de l’estatut de l’any 2010.

Però no t’hi acabaves de trobar...
Jo no militava en cap partit polític, ni en cap sindicat, i vaig descobrir Súmate i m’hi vaig apropar. Però ells tenen un treball duríssim, que és el de convèncer la gent que ve de l’estat espanyol en favor del Dret a Decidir. Però aquest no era el meu cas, ja que ells no tenen problema de papers, saben que podran votar...
Segueix llegint a

http://www.tornaveu.cat/edicio-106/entrevista/10216/ana-surra

• 

 

La guia de la V de l'Onze de Setembre

Inscripcions, samarretes, horaris, trams... tota la informació sobre la gran mobilització de la Diada

VilawebL'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han presentat la campanya 'Ara és l'hora'. La mobilització més destacada serà la gran V de l'Onze de Setembre, amb l'objectiu d'omplir la Gran Via i la Diagonal de manifestants per la independència. Tot seguit us oferim una
Lloc i hora
Totes dues avingudes, la Gran Via de les Corts Catalanes i la Diagonal, es repartiran en trams, que s'aniran unint fins a confluir a la plaça de les Glòries Catalanes. La V, la Via Catalana 2014, començarà a les 17.14 i arribarà, per una banda, fins a la plaça de Pius XII i, per una altra, fins a la plaça d'Ildefons Cerdà. El recorregut previst serà d'onze quilòmetres.
Les inscripcions
Les inscripcions als trams es podran fer des d'aquest formulari de la web de la campanya. Els qui hi vulguin participar hauran d'escriure-hi les dades, apuntar-se al tram indicat i confirmar-ho per correu electrònic abans de vint-i-quatre hores. En un mateix correu, s'hi pot apuntar un màxim de cinc persones. Els grups més nombrosos tenen dues opcions: o bé inscriure's en grups de cinc o bé posar-se en contacte amb l'organització territorial de l'ANC que tinguin més a prou i inscriure's en grup.
Cadascú podrà triar entre els trams que li oferiran, d'acord amb el lloc de la residència, per tal de facilitar desplaçaments i repartir homogèniament la gent.
Horari
El dia 11 de setembre al matí hi haurà concentracions davant els ajuntaments d els 947 municipis del Principat i s'hi signarà el compromís de les entitats amb la consulta.
A les 17.14 es farà la gran V de la Via Catalana.
A les 19.00 hi haurà un concert multitudinari a Barcelona.
A les 20.14, una piulada en massa a la xarxa que expliqui al món que el 9 de novembre els catalans decidiran el seu futur.
Samarretes
És un element clau de la V de la Diada. A diferència de l'any passat, la samarreta podrà ser de dos colors, el groc i el vermell, per tal de formar una gran senyera amb centenars de milers de manifestants. Valdran quinze euros i se'n podran trobar a la botiga en línia de VilaWeb a partir de dilluns.
Mobilitat
Per garantir la mobilitat, l'arribada ordenada dels participants i la distribució correcta de la gent en el recorregut de la V, la web de 'Ara és l'hora' anirà publicant les instruccions i recomanacions. L'ANC recomana que la gent s'hi inscrigui a través de les assemblees territorials més pròximes de l'ANC. D'aquesta manera, els participants podran anar amb autorcar i compartir el trajecte fins a Barcelona.
Obres a la plaça de les Glòries
Un dels dubtes en relació amb la V el suscitava el fet que al vèrtex, la plaça de les Glòries, s'hi fan obres. El coordinador de l'acció, Ignasi Termes, ha explicat que l'ANC havia parlat amb l'Ajuntament de Barcelona, i que els havia dit que les obres no s'haurien acabat pas el mes de setembre, però que a la zona on confluiran els dos pals de la V sí que s'haurien enllestit.
Primer vídeo de campanya
Paral·lelament a la presentació de 'Ara és l'hora', l'ANC i Òmnium han publicat el primer vídeo de la campanya amb vista al 9-N. És una crida a la mobilització en favor de la consulta i, també, en favor del sí-sí: 'Perquè ja no som la història que ens expliquen, som la història que escrivim. I ara ja no sols volem votar. Ara volem guanyar.'
Informació relacionada:
L'empresa americana contractada per l'ANC i Òmnium també treballa per la campanya unionista a Escòcia
L'ANC i Òmnium volen convèncer mig milió de votants més per al sí-sí
D'on ve el símbol de la V? Un recorregut per la infinitat de significats que té i ha tingut aquesta lletra
Les samarretes de l'11 de setembre a la venda online dilluns i a la botiga dimecres

• 
  Cartell de la Via Catalana 2014.
• 
  Les samarretes de la V de la Diada.
• 
  Acte de presentació.
• 
  Recorregut de la V sobre el mapa.

Vídeos

Vídeo de la presentació de la campanya 'Ara és l'hora'.

Vídeo promocional de la campanya.

 

Quantes V hi ha a la teva vida?

Data de publicació: 17/07/2014

"La lletra que canviarà la nostra història"
Prepara't, el proper onze de setembre
entre tots, farem la lletra
que canviarà la nostra història
Campanya: Senyals
Comunicació ANC: Joan Serra i Anna Rosenfeld
Organització i Producció: Galdric Peñarroja
Idea i realització: Lluís Cabeza
Guió: Mónica Molons
Música: Jordi Guillem
Grafisme 3D: Deif Giribet
Colorista: Marta Abella
Veu en off: Montserrat Roig
Ajudant producció: Txema Gerardo
Fotógrafs: Gemma Cots, Joan Castro, Mònica Sala, Josep M. Farré, Josep M. Grau, Galdric Peñarroja i Lluís Cabeza

EL PROCÉS SOBIRANISTA

La 'V' de la Diada anirà fins a les places de Cerdà i de Pius XII

La 'V' de l'11-S anirà de Glòries a plaça Cerdà i al Princesa Sofía

 La manifestació de la Diada estarà precedida de les concentracions davant els 947 ajuntaments

La manifestació de l'Onze de Setembre estarà precedida per concentracions davant els 947 ajuntaments catalans amb el lema 'Ara és l'hora'

• Vídeo de la campanya 'Ara és l'hora' de l'ANC i Òmnium per a la Diada.
  
• 
  Acte de presentació de la campanya 'Ara és l'hora', aquest dijous.
  

EL PERIODICO

XABIER BARRENA / Barcelona

Dijous, 17 de juliol del 2014 - 19.06 h
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural presenten aquest dijous la seva ja tradicional mobilització per a la Diada. En aquesta ocasió es tractarà d'una concentració a Barcelona en forma de 'V', de 'votar' i de 'victòria'. L'organització ha explicat que els braços d'aquesta 'V' s'allargaran per la Gran Via fins a la plaça d'Ildefons Cerdà (6,4 quilòmetres) i, per l'avinguda Diagonal, fins a la de Pius XII (5,8 quilòmetres). L'acte tindrà lloc, és clar, a les 17.14 hores. I abans, al matí, es faran concentracions davant els 947 ajuntaments catalans amb el lema 'Ara és l'hora'.
L'organització demana als que vulguin participar-hi que s'inscriguin (www.araeslhora.cat) i escullin un dels trams on es dividirà el doble traçat. Es demanarà, també, que per dibuixar una 'senyera', disposada longitudinalment, amb els assistents, que 5 de cada 9 assistents vagin de groc i els 4 de 9 restants, de vermell.
El missatge de la Via Catalana 2014, com s'ha batejat el conjunt d'actes, és l'exigència de poder votar. És a dir, poder fer la consulta. Cosa que hauria de facilitar el suport d'aquelles forces que defensen el 9-N, però no la independència.

Notícies relacionades

• Colau votarà 'sí' a independència si la ciutadania "segueix liderant el procés"
• El 'Sí-Sí' es posa en mans de l'empresa que va assessorar Obama

Dijous  17.07.2014  06:00

Expectació per saber avui els detalls de la V de la Diada

L'ANC i Òmnium presenten la campanya de mobilització de la societat civil per la consulta

VilawebL'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural presenten avui a migdia la gran campanya unitària de la societat civil amb vista a la consulta. La mobilització més destacada serà la V entre la Gran Via i la Diagonal de Barcelona l'Onze de Setembre, que prepara l'ANC. Totes dues entitats l'han batejada amb el nom de Via Catalana del 2014. Carme Forcadell i Muriel Casals en revelaran els detalls en una conferència de premsa al Disseny Hub de Barcelona, l'edifici de la plaça de les Glòries Catalanes, que és en el vèrtex de la V.
Després de la gran manifestació del 2012 i de la immensa cadena humana de l'any passat, l'ANC va revelar a l'abril la mobilització d'aquest Onze de Setembre: una V gegantina --'de Via, de Voluntat, de Votar i de Victòria'-- que ha d'omplir de gent la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, i que confluirà a la plaça de les Glòries.

La V s'organitzarà per trams i els participants s'hi hauran d'inscriure prèviament. D'entrada, tan sols hi podran accedir els qui s'hi hagin apuntat. El sistema d'inscripció s'ha d'activar ben aviat i funcionarà com l'any passat amb la Via Catalana, de manera que l'organització pugui preveure si cal reforçar un tram que tingui poca afluència i la densitat de participants quedi ben repartida. A més, tal com es va fer amb la Via Catalana, també es preveu de vendre samarretes que ajudin a visualitzar des de l'aire la mobilització.
Però la campanya que l'ANC i Òmnium presenten avui anirà més enllà de la V de la Diada; exposaran un pla d'acció unitari de la societat civil perquè la consulta esdevingui 'l'eina guanyadora d'un país nou'.
L'ANC ja ha començat les accions de la campanya d'estiu prèvia a la Diada, amb assaigs locals de la V i amb la construcció de murals gegantins que interpel·laran, cadascun, un dirigent polític que serà clau a l'hora del reconeixement internacional de la causa catalana. El cap de setmana ja se'n va formar un a Badalona, amb la cara del president dels EUA, Barack Obama.

• 
  Mural desplegat el cap de setmana passat a Badalona.