dimarts, 30 de setembre del 2014

Manifest en defensa de la consulta del dia 9 de novembre

Dimarts  30.09.2014  19:22

Manifest en defensa de la consulta del dia 9 de novembre

Reproduïm el text que s'ha llegit en les concentracions davant dels ajuntaments

Vilaweb

Ahir vam viure un nou atac a les institucions democràtiques del nostre país. Una nova negativa de l’Estat a la voluntat d’aquest país d’expressar-se a les urnes. Un nou cop de porta a la democràcia.

Davant d’aquest episodi, els homes i les dones demòcrates d’aquest país expressem el nostre suport ferm a les institucions catalanes que han convocat la consulta per al dia 9 de novembre. Davant d’aquest intent d’emmudir-nos, la societat catalana diem ben fort: més democràcia.

El dia 11 de setembre gairebé dos milions de persones vam sortir al carrer per dir que votarem. El 80% de la ciutadania d’aquest país reclama votar. Una amplíssima majoria del Parlament de Catalunya reclama votar. Més del 90% dels ajuntaments d’aquest país ja han deixat molt clar que el 9N votarem. Avui comencem la campanya política més gran que s’ha fet mai a Europa, amb cent mil voluntaris que arribaran a totes les cases. Una campanya festiva, il·lusionant, i decidida, que implica tota la ciutadania en la construcció d’un
país nou, d’un nou Estat democràtic.

Ahir el Tribunal Constitucional espanyol ens mostrava la seva total dependència del poder executiu i posava en evidència el poc respecte que els poders públics espanyols tenen per les regles democràtiques. I, encara més important, ahir va quedar clar que no ens trobem davant d’un problema jurídic; el que hi ha sobre la taula és un conflicte polític.

Així doncs, just avui, decidim posar en marxa aquesta campanya que ens ha de portar fns a les urnes el proper dia 9 de novembre.

Som davant de la gran oportunitat històrica per començar units un país nou. És la gran oportunitat per resoldre els problemes nacionals i socials que patim i assegurar-nos un país millor per a tothom. Per aconseguir-ho, iniciem la campanya unitària Ara és l’hora.

Votar és democràcia! I el dia 9 de Novembre votarem. I guanyarem

Carles Canut, Ada Parellada i Toni Soler, primers gigaenquestadors

Carles Canut, Ada Parellada i Toni Soler, primers gigaenquestadors

Ara És l'Hora inicia aquesta tarda la campanya pel sí amb concentracions a totes les places i l'inici del porta a porta

| ND 30/09/2014 a les 17:34h
 
La plataforma Ara És l'Hora, integrada per l'ANC i Òmnium Cultural, donarà el tret de sortida a la campanya pel Sí a la independència a la consulta del 9N aquest dimarts a les set de la tarda, amb concentracions convocades davant dels ajuntaments catalans i l'inici simbòlic de la gigaenquesta amb la participació de personatges populars com Carles Canut, Ada Parellada i Toni Soler, entre d'altres.

Segons ha informat l'organització a través d'un comunicat, la resposta d'Ara és l'Hora a la suspensió de la llei i el decret és "més consulta i més democràcia", a més de la decisió d'avançar a avui l’inici de la campanya, previst inicialment pel 4 d'octubre.

Així, a les 19h hi ha previstes concentracions a les places dels ajuntaments de tot el país a les 19 hores. En l'acte de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona hi participaran Carme Forcadell, presidenta de l’ANC i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, a més de representants dels partits polítics que donen suport a la Consulta.

En el transcurs de la concentració a la capital catalana, Sílvia Bel llegirà un manifest unitari en suport del 9N i Forcadell i Casals pronunciaran un discurs davant el públic reunit a la plaça. L’acte finalitzarà amb una crida a unir-se a la iniciativa “País groc”, el desplegament d’una lona gegant i el 'Cant dels Segadors'.

A més, al voltant de les 19.45h, en una acció oberta als mitjans de comunicació, les presidentes d’Òmnium i l’ANC, acompanyades de Pere Mas, Joan Lluís Bozzo, Carles Canut, Ada Parellada, Manel Lucas i Toni Soler iniciaran simbòlicament la Gigaenquesta en un emplaçament pròxim a la plaça. La Gigaenquesta permetrà conèixer el país nou que imaginen els catalans i les catalanes. Ara per ara ja hi ha més de 35.000 voluntaris inscrits per a fer una breu enquesta de 6 preguntes a totes les llars del territori.

Tarragona, Lleida i Girona, a banda d’una gran majoria de localitats catalanes, també celebraran l’inici de la campanya política més important de la història del país. A partir de les 19h es durà a terme la lectura del manifest unitari i es procedirà a l’inici de la Gigaenquesta amb personatges rellevants. A Girona hi seran Josep M. Fonalleras i Txe Arana, a Tarragona Fermí Fernández i a Lleida Pep Coll, Meritxell Gené i Rosa Fabregat.

Acaba de començar la fase final, per Vicent Partal

OPINIÓ

Vicent Partal

30.09.2014

Acaba de començar la fase final

Vilaweb
 
La casualitat cronològica va fer coincidir ahir dos actes de naturalesa ben diferent. A Madrid el Tribunal Constitucional es reunia per acceptar la demanda de prohibició de la consulta del 9 de novembre. I, mentrestant, a Barcelona es presentava el 'Llibre blanc de la transició nacional'. És difícil d'ensenyar d'una manera més contundent la diferència entre allò que fan ells i allò que fem nosaltres.

A Madrid la cosa va ser esperpèntica. El reglament del Tribunal Constitucional diu que calen tres dies entre la convocatòria i la reunió, llevat que hi haja una urgència excepcional que faça pensar que el tribunal no es podrà reunir al cap d'aquests tres dies. Si no n'hi havia prou de prescindir de les pròpies normes, el tribunal va rebre a més una sol·licitud del govern espanyol que li demanava que suspengués una llei i un decret de fa deu anys! Es van equivocar en la numeració. Improvisació, funcionament maldestre, poca cura pels detalls, ridícul... I tot per a dir que no. Que no a tot. Per a blocar la consulta. Per a intentar oposar a la voluntat política un mur judicial.

A Barcelona, en canvi, es va presentar un llibre blanc que és un compendi d'informació i documentació realment molt important. Els membres del Consell Assessor de la Transició Nacional han treballat de valent durant un any i mig per oferir-nos una guia de com es pot construir l'estat català, molt sòlida i honrada en termes intel·lectuals, mesurada, argumentativa i positiva. Per intentar canalitzar políticament i institucionalment la voluntat política expressada pel país repetidament al carrer i a les urnes. Sense dir ni creure que tot serà fàcil, però sense resignar-nos a res.

Hi ha això: contra les prohibicions ara tenim un full de ruta que d'alguna manera és el programa, fins i tot electoral, que el país necessitava per a encarar les setmanes que vindran. Són diverses, per tant, les maneres de fer, diverses les maneres d'encarar els problemes i diversos els nivells de dignitat institucional i política.

A nosaltres en aquest moment només hi ha una cosa que ens hauria d'interessar: saber com guanyarem i usar la seua reacció de la manera més adequada. De moment està molt bé que Espanya es descare així davant el món, però hem de ser conscients que la seua actuació no fa res més sinó accelerar el procés. Perquè la conseqüència lògica de la posició que han adoptat tan diligentment els porta, obligatòriament, no tan sols a prohibir la consulta, després de fer una pantomima de sentència. És que tot seguit hauran de prohibir les eleccions, les catalanes i les locals. I hauran d'il·legalitzar els partits. I tancar els diaris. I prohibir l'ANC i Òmnium. I posar força pública seua als carrers. Si no, no aconseguiran això que volen. Perquè ells mateixos, amb la seua intransigència, s'han tancat totes les eixides. Haurien pogut optar per una via més suau, però han posat tota la carn a la graella des del minut u. I en el seu foc es cremaran perquè la via que intenten és impossible.

Nosaltres ara cal que restem tranquils, units, decidits i que pensem sempre en la nostra jugada, mai en la seua. Hem d'oposar a la seua reacció sense fre, desbocada, irracional, la intel·ligència política, la unitat política i social, la decisió col·lectiva i l'esforç de tothom. I ho farem amb la tranquil·litat de saber que hi han caigut de quatre potes. A la primera.

Aquest vespre, a les set, tots davant els ajuntaments, que la història s'accelera davant els nostres ulls i acaba de començar la fase final del procés.

Catalonia Suspends Independence Referendum Campaign

Europe News

Catalonia Suspends Independence Referendum Campaign

Catalonia's Leaders Still Hope to Hold Vote on Nov. 9

Updated Sept. 30, 2014 11:15 a.m. ET

Pro-independence supporters hold cutouts of ballot boxes during a protest in front of the Spanish parliament in Madrid on Tuesday. Catalonia's regional government said it was suspending its promotion of an independence referendum after Spain's Constitutional Court barred the vote from going ahead. Reuters

 
BARCELONA—Catalonia's regional government said Tuesday it was suspending its promotion of an independence referendum, a day after a decision by Spain's Constitutional Court blocking the nonbinding vote.
The Catalonia government will appeal the decision, said spokesman Francesc Homs, but meanwhile is halting the campaign for the Nov. 9 referendum to avoid subjecting public servants to possible legal liability for defying the court.

Separatist Movements in Europe

"As a precautionary matter, we can't put public servants and individuals against the ropes," Mr. Homs said. He described the suspension as "temporary and precautionary," adding that private citizens were free to promote the referendum if they so choose.
Mr. Homs indicated that Catalonia's leaders still hoped to hold the vote Nov. 9, and intend to take legal steps to have Monday's injunction lifted while the court considers the central government's request to declare the referendum illegal.
"Yesterday, nothing ended and the determination of the government is to move forward," he said.
Catalonia's government kicked off a campaign to promote the referendum shortly after its president, Artur Mas, signed a decree setting the date. Catalan authorities outlined plans to ready 10,000 ballot boxes for the region's 5.4 million voters and publicize the referendum with an online video. The government unveiled an informational web video with a slogan: "Remember you have an appointment on Nov. 9. You decide."
Spain's central government asked the court on Monday to outlaw the referendum, arguing that the 1978 constitution requires a majority of all Spaniards to be consulted on any issue of sovereignty. The court agreed hours later to hear the case, a unanimous decision that effectively enjoins Catalonia from holding the vote while it deliberates. Some legal experts say a final decision could take months.
The regional government's decision Tuesday to suspend the referendum campaign followed a threat by the Catalan branch of the Popular Party, which governs at a national level and opposes independence, to file charges against Mr. Mas for alleged misuse of funds.
Alicia Sánchez-Camacho, the Popular Party leader in Catalonia, said that if the campaign moved forward, "all the taxes that we Catalans pay would be being used for an activity that is suspended and illegal.
"The Catalans don't deserve a president who is leading us into illegality and rebelliousness," she added.
Pro-independence citizens' groups in Catalonia said they intended to promote the referendum anyway. Rallies were scheduled at town halls throughout the region Tuesday evening, followed by a door-to-door campaign to persuade people to vote, according to a spokesman for the Catalan National Assembly, the largest pro-independence citizens organization.
The group has been behind the large street protests in the region, including one on Sept. 11 when hundreds of thousands of people formed a miles-long V—for vote—in downtown Barcelona.
Many Catalans complain that their region doesn't receive investments in proportion to the taxes it pays, and that the central government in Madrid meddles in its linguistic and education policy. Spanish officials say Catalonia benefits from being part of Spain, and that many of the region's problems are due to its own leaders.
Write to Matt Moffett at matthew.moffett@wsj.com

Com fer una urna de paper en 2 minuts - #Mutsialagabia

'The New York Times' situa Catalunya a portada

30/09/2014
Consulta

'The New York Times' situa Catalunya a portada

Portada d'avui de 'l'International New York Times'
Portada d'avui de 'l'International New York Times'

L’edició internacional del diari nord-americà explica a la primera plana la suspensió del 9N

Nerea Rodríguez
El Singular

Portada d'avui de 'l'International New York Times'

L’edició internacional en paper del diari nord-americà ‘The New York Times’ situa Catalunya a portada
i obre amb la suspensió del 9N per part del Tribunal Constitucional. El titular d’aquest influent rotatiu destaca que “l’empenta catalana cap a la secessió estableix un enfrontament amb Madrid”.

El diari avisa en el text que la negativa del govern espanyol a que la consulta se celebri “planteja la possibilitat que els catalans segueixin endavant amb el referèndum, fins i tot malgrat l'oposició del govern central, creant una profunda divisió dins d'Espanya, animant a altres separatistes a Europa i deixant el Rajoy amb un desafiament polític important”.

El rotatiu destaca que “les enquestes suggereixen que els catalans estan dividits sobre la qüestió de la secessió, però que la majoria està a favor de la votació”. A mes, assenyala que “no està clar quines mesures prendria el senyor Rajoy si els catalans decideixen seguir endavant amb la votació tot i la suspensió del tribunal i l'oposició del govern central”.

‘L’International New York Times’ menciona també les declaracions creuades del president de la Generalitat, Artur Mas, i de Mariano Rajoy, amb la voluntat ferma del primer per tal que els catalans puguin decidir el seu futur, i l’immobilisme del segon en el fet que aquesta votació no es produirà. I planteja la disjuntiva a la qual s’enfronta Mas.

“S’enfronta a la difícil decisió de seguir endavant amb un vot il·legal o de retardar la votació per permetre la continuació de les negociacions amb el senyor Rajoy, el que podria donar lloc a protestes per a Catalunya. També podria cridar a eleccions anticipades a Catalunya -amb el risc que partits de línia més dura secessionista podrien guanyar i enderrocar-lo”, analitza el diari.

Apareixen urnes engabiades contra la suspensió del TC, a #mutsialagàbia

Dimarts  30.09.2014  08:19

Apareixen urnes engabiades contra la suspensió del TC, a #mutsialagàbia

La campanya va acompanyada d'un manifest i una pàgina web per a aplegar la participació dels ciutadans

VilawebL'endemà de la suspensió de la llei de consultes i el decret de convocatòria de la consulta del 9-N per part del Tribunal Constitucional espanyol, un grup de ciutadans privats, promotors de la campanya #Mutsialagàbia, vol cridar l'atenció sobre aquest fet amb un gest simbòlic: l'abandonament d'urnes dins de gàbies en l'espai públic de les ciutats del Principat. I demana a la població que s'afegeixi a la campanya penjant gàbies amb urnes o vots a dins i divulgant-ne les fotografies per la xarxa, especialment a través de Twitter. En un manifest (pdf), el grup explica que 'prohibir la consulta és segrestar el consens entre ciutadans i empresonar les llibertats fonamentals. Cap equilibri polític no justifica aquesta prohibició'.
I diuen, més endavant: '#Mutsialagàbia es també una manera d'expressar l'absurditat de la prohibició. Un vot dins d'una gàbia continua essent un vot. En democràcia, la llibertat és impossible de silenciar. La llibertat de quedar-nos o marxar d'Espanya ens pertany. La llibertat de fundar o no un estat igual que els altres ens pertany. La llibertat de consentir el poder sobre la nostra comunitat ens pertany. Aquesta gàbia és mental: és feina nostra alliberar els vots.'

I encara afegeixen: 'Convidem tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva preferència política, a penjar gàbies als balcons, finestres i terrasses, amb una urna o un vot a dins, perquè ni ara ni mai no s'esborri de la memòria col·lectiva el dia que les llibertats democràtiques de tots van ser prohibides i empresonades.'
La campanya també ha difòs aquest vídeo que ensenya a fer una urna en 2 minuts:
A continuació podeu veure unes quantes imatges d'aquesta acció:

 

Muts i a la gàbia? De cap manera - Campanya #mutsialagabia


Data de publicació: 30/09/2014
http://lagabia.cat (saturada actualment per nombre de visites)
YouTube

No és una protesta, és una presa de consciència

El Tribunal Constitucional espanyol, a petició del govern de l’estat, ha suspès la llei de consultes aprovada pel Parlament de Catalunya i el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre. D’aquesta manera, ha fet efectiva la prohibició de l’expressió democràtica del poble de Catalunya, però, alhora, ha legitimat automàticament el dret d’autodeterminació dels ciutadans i les institucions del país.


La societat catalana i els seus representants han procurat negociar en tot moment amb l’estat i han demostrat la voluntat de seguir els canals legals dins el marc espanyol. L’estat només ha emprat la legalitat per a negar als ciutadans de Catalunya la possibilitat d’expressar-se. No tracta els catalans com a ciutadans, sinó que els condemna a ser una minoria permanent sotmesa al silenci.


Quan la voluntat políticament expressada per una minoria és sistemàticament alterada segons les preferències d’una majoria; quan els marcs legals que han de servir per a articular les divergències i la diversitat són corromputs per l’ús arbitrari dels poders coercitius; quan els pactes i acords entre una comunitat política reconeguda i la majoria que opera des de les institucions de l’estat manquen de garanties legals i polítiques, l’única legitimitat disponible és en mans del cos electoral, això es, el poble.

Per aquestes raons, un grup de ciutadans privats, promotors de la campanya #Mutsialagàbia, volem cridar l’atenció sobre aquest fet de profunda gravetat amb un gest simbòlic: l’abandonament d’urnes dins de gàbies en l’espai públic de les nostres ciutats. El costum i el curs normal dels afers polítics tendeixen a fer passar per alt la gravetat de fets com aquest. Prohibir la consulta és segrestar el consens entre ciutadans i empresonar les llibertats fonamentals. Cap equilibri polític no justifica aquesta prohibició.

#Mutsialagàbia es també una manera d’expressar l’absurditat de la prohibició. Un vot dins d’una gàbia continua essent un vot. En democràcia, la llibertat és impossible de silenciar. La llibertat de quedar-nos o marxar d’Espanya ens pertany. La llibertat de fundar o no un estat igual que els altres ens pertany. La llibertat de consentir el poder sobre la nostra comunitat ens pertany. Aquesta gàbia és mental: és feina nostra alliberar els vots.


Convidem tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva preferència política, a penjar gàbies als balcons, finestres i terrasses, amb una urna o un vot a dins, perquè ni ara ni mai no s’esborri de la memòria col·lectiva el dia que les llibertats democràtiques de tots van ser prohibides i empresonades.


Aquest acte no és cap protesta, és una presa de consciència.
  • Categoria

  • Llicència

    • Llicència estàndard de YouTube

dilluns, 29 de setembre del 2014

Les cinc preguntes principals que respon el 'Llibre blanc de la transició nacional'

Dilluns  29.09.2014  19:00

Les cinc preguntes principals que respon el 'Llibre blanc de la transició nacional'

 Catalunya pot ser independent? Com s'ha de proclamar la independència? És viable un estat català independent? Quina relació tindrà Catalunya amb Espanya i Europa després de la independència? Com seran les relacions internacionals de l'estat català?

Aquest vespre s'ha presentat al Palau de la Generalitat el 'Llibre blanc de la transició nacional'. Té més de 1.400 pàgines i aporta documentació per a aclarir com ho ha de fer Catalunya, en terrenys molts diversos, per esdevenir un estat independent.
VilaWeb ha seleccionat cinc preguntes fonamentals que tenen resposta en aquest llibre.
Catalunya pot ser un estat independent?
La resposta és que sí, sens dubte. El 'Llibre blanc' repassa el dret d'autodeterminació i les conseqüències jurídiques que té aquest dret al món. És un dret internacional indiscutible --diu-- i si de cas es pot discutir qui té el dret d'usar-lo. I recorda que la sentència de la Cort Internacional de Justícia sobre la independència de Kossove va obrir una via inqüestionable, que té dos eixos principals.
Per una banda, la Cort afirma que en l'ordenament jurídic internacional no hi ha res que pugui ser usat per impedir un procés d'independència en qualsevol part del món. Per una altra, el refermament de l'anomenat 'últim recurs', és a dir, que la independència es pot entendre i acceptar com l'últim remei quan en un estat democràtic un grup nacional té l'estatus de minoria permanent i no pot tenir mai garanties que la majoria compleixi els acords autonòmics. En aquest cas, diu el text, 'l'únic remei possible a aquesta situació és la modificació de les relacions entre la majoria i la minoria territorials fins a posar-les en un pla d'estricta igualtat, concedint l'estatus de plena sobirania a la minoria nacional'.
El 'Llibre blanc' recomana d'argumentar l'autodeterminació de Catalunya com a últim remei per a mantenir l'autogovern, però sense abandonar els principis democràtics i de comunitat nacional.
Com s'ha de proclamar la independència?
El 'Llibre blanc' recomana la consulta com a instrument principal per a saber la voluntat política dels catalans. A partir de la consulta, si la població vota a favor de la independència, considera que caldria emprendre un procés negociador amb Espanya i la Unió Europea.
Si, per decisió espanyola, no fos possible de fer la consulta, el llibre proposa diverses vies alternatives. Per exemple, fer una consulta al marge de les disposició legals de la Generalitat, organitzada per la societat civil, o bé fer unes eleccions plebiscitàries, possibilitat que considera 'la més adient per poder saber la posició del poble català sobre el seu futur polític col·lectiu'.
El document parla de la declaració unilateral d'independència, que destaca que no s'ajusta 'a les disposicions de l'ordenament constitucional vigent, malgrat que des de la perspectiva del dret i la pràctica internacionals no constitueixen il·lícits internacionals'.
El 'Llibre blanc' estudia finalment el procediment parlamentari que s'hauria de seguir per proclamar la independència i opta perquè sigui tramitada com una iniciativa legislativa, és a dir, aprovar-la com a llei.
És viable un estat català independent?
El 'Llibre blanc' és, en aquest cas, molt contundent. Proposa tot de noves institucions i responsabilitats que caldrà assumir i que fins ara han estat competència del govern espanyol, però considera que això no seria problema en cap cas. Totes les anàlisis que fa es basen en dues possibilitats: de col·laboració amb l'estat espanyol o de no-col·laboració.
Aquest apartat conté una anàlisi de l'adaptació del sistema institucional a través del procés constituent i dels règims que caldria aplicar durant la transició de comunitat autònoma a estat independent.
Des del punt de vista econòmic, l'estudi és rotund: calcula quina seria la variació quantitativa del pressupost de la Generalitat a partir de la independència. Prenent com a base el pressupost del 2011, compta que si la Generalitat hagués mantingut l'estructura d'ingressos, el sistema fiscal i la pressió fiscal de l'estat espanyol en aquell any tindria uns ingressos addicionals de 45.317 milions d'euros.
Analitzades totes les despeses derivades de la formació de l'estat català, com ara la representació exterior, l'estudi del 'Llibre blanc' conclou que la Generalitat tindria un guany fiscal d'11.591 milions d'euros anuals. A tall de comparació, es recorda que totes les retallades que ha fet la Generalitat aquests darrers cinc anys sumen sis mil milions d'euros. De manera que en un sol any el govern català gairebé doblaria els diners que ha hagut de retallar en un sol any. El 'Llibre blanc' destaca que això tindria un impacte favorable enorme sobre l'economia i sobre les prestacions socials fetes pel govern.
Quina relació tindrà Catalunya amb Espanya i Europa després de la independència?
El 'Llibre blanc' proposa que, després d'haver estat reconeguda la independència per part d'Espanya, el govern català proposi la creació d'un Consell Ibèric, del qual formarien part Catalunya, Andorra, Espanya i Portugal. Aquest consell, que seguiria el model del Consell Nòrdic, seria un òrgan de coordinació entre els parlaments i governs dels quatre estats per a harmonitzar polítiques que en el marc europeu puguin abordar-se en comú per les característiques geogràfiques, culturals o socials comunes a l'espai ibèric. En el cas que Portugal i Andorra no volguessin sumar-s'hi, el 'Llibre blanc' proposa d'oferir a Espanya un Consell Catalano-Espanyol per a tractar de qüestions d'interès comú. El llibre també aclareix que l'estat català ha de tenir relacions amb els altres territoris de llengua catalana i proposa la creació d'una Entesa de la Llengua, seguint el model de la Unió per la Llengua Neerlandesa.
Quant a les relacions amb la Unió Europea, el llibre Blanc preveu quatre situacions possibles. Tanmateix, considera que la UE, 'per la flexibilitat i el pragmatisme que sempre ha mostrat', optarà per mantenir-hi el nou estat o per crear un procediment d'adhesió especial i ràpid.
Sigui com sigui, el 'Llibre blanc' parla obertament de la possibilitat que Catalunya opti per formar part de l'EFTA, l'Espai Econòmic Europeu i Schengen i analitza al detall com podria fer-se.
Com seran les relacions internacionals de l'estat català?
Segons el 'Llibre blanc de la transició nacional', el procés d'integració de l'estat català independent a la comunitat internacional dependrà del camí que segueixi el procés d'independència. Si es fa d'acord amb Espanya, no hi haurà cap problema; en canvi, si es fa a partir d'una declaració unilateral haurà de seguir un camí més llarg.
En aquest segon cas es fixa com a prioritat l'entrada al Consell d'Europa i l'adhesió al Partenariat per la Pau. El 'Llibre blanc' considera que decisions que poden crear polèmica, com ara la pertinença o no a l'OTAN, haurien de ser resoltes, quan esciagués, bé pel parlament, bé amb un referèndum.
Pel que fa a l'accés a l'ONU, el text considera que només cal demanar-lo quan es compleixin les condicions adequades per a ser admesos. I per tant no seria un objectiu prioritari en el cas que l'estat espanyol s'oposés a la independència. Amb tot, identifica institucions del sistema de les Nacions Unides que serien susceptibles d'acceptar la participació de Catalunya, sense que aquesta formés part encara de l'ONU.

Guardiola s'informa sobre el futur d'una Catalunya independent

FUTBOL INTERNACIONAL

Guardiola s'informa sobre el futur d'una Catalunya independent

El tècnic català està llegint el llibre de Xavier Sala i Martín, 'És l'hora dels adéus?'

Unes hores abans de l'accidentada nit a Moscou (va saltar l'alarma d'incendis i el Bayern va haver de desallotjar l'hotel), Pep Guardiola va satisfer les seves inquietuds intel·lectuals a l'aeroport de Munic, i se'l va veure llegint el llibre 'És l'hora dels adéus?' de Xavier Sala i Martín, una obra que radiografia la situació econòmica i política de Catalunya en els darrers anys i planteja quin pot ser el futur del país si es construeix un nou Estat. 
El tècnic del Barça, amic personal de l'economista i implicat en el fet que el 9 de novembre la ciutadania catalana pugui votar, va ser captat pels professionals del Bayern Munic llegint el llibre mentre esperava embarcar rumb a Moscou, i la fotografia va ser publicada a les xarxes socials del conjunt bavarès. 'És l'hora dels adéus?' es pot aconseguir amb l'ARA aquest cap de setmana.

'Le Figaro', Espagne : seriez-vous favorable à une ind


Espagne : seriez-vous favorable à une indépendance de la Catalogne ?

RESULTATS
A la una del migdia del 29.09.14

19595 Votants
  51% Oui   49% Non
http://www.lefigaro.fr/international/2014/09/28/01003-20140928QCMWWW00157-espagne-seriez-vous-favorable-a-une-independance-de-la-catalogne.php 
29/09/2014
Consulta

'Le Figaro' pregunta als seus lectors sobre la independència de Catalunya

Enquesta d'avui del diari 'Le Figaro'
Enquesta d'avui del diari 'Le Figaro'

Amb més de 10.000 vots, el 51% es mostra favorable a la secessió

Nerea Rodríguez
El Singular
‘Le Figaro’, diari de referència a França juntament amb ‘Le Monde’, proposa avui una enquesta als seus lectors sobre la independència de Catalunya: “Donaria suport a la independència de Catalunya?

El resultat de l’enquesta està, a primera hora del matí, molt igualat, però guanya el Sí. Amb més de 10.000 vots, el Sí obté un 51% dels suports, mentre que el No suposa un 49%.

Aquesta enquesta arriba dos dies després que el president de la Generalitat, Artur Mas, signés el decret de convocatòria de la consulta al Palau de la Generalitat en un acte solemne.

diumenge, 28 de setembre del 2014

Mas, a La Sexta: 'No podran evitar que es voti'

Diumenge  28.09.2014  22:22

Mas, a La Sexta: 'No podran evitar que es voti'

El president insisteix que el 9-N hi haurà urnes, en una entrevista a La Sexta

Vilaweb'Hi haurà urnes el 9-N', ha dit el president de la Generalitat, Artur Mas, en l'entrevista amb la periodista Ana Pastor a La Sexta. 'Hem fet tota l'arquitectura jurídica perquè es pugui votar el 9-N. I no podran evitar que es voti, si a Catalunya estem a l'altura de les circumstàncies', ha afegit. El president ha insistit que quan el Tribunal Constitucional espanyol suspengui la consulta maldarà per convèncer-lo que és legal i que convé que s'aixequi la suspensió abans del 9 de novembre.
I si no fos així? Doncs ha deixat clar que prendria la decisió d'acord amb tots les partits favorables a la consulta. Una opció seria la desobediència civil, que han arribat a proposar tant ERC com la CUP. Mas ha parlat d'aquest concepte: 'La desobediència civil és un terme que pot ser lògic en uns moments, i en uns altres no. Ara no som en un procés de desobediència civil, sinó en un procés democràtic, pacífic, legal i majoritari. Això no és desobediència civil.'
Heus ací en tres fragments l'entrevista a la Sexta:


Sobre la suspensió de la convocatòria una vegada admesa a tràmit pel TC, Mas ha dit: 'Suspendre significa que s'han d'adreçar a nosaltres i hem de dir-hi la nostra opinió. Direm al TC com hem fet el decret i espero que els convencerem. Podem fer unes al·legacions. Hauran d'escoltar la nostra posició, si és que són un àrbitre imparcial.' I ha afegit: 'No es pot fer servir el TC per resoldre problemes polítics. Tenim un problema polític, doncs resolguem-lo des de la política.'
'La unitat d'Espanya no és un concepte sagrat'

També ha dit que no descartava 'cap opció que sigui possible per fer la consulta'. Però ara per ara no preveu eleccions avançades. 'No penso en eleccions. Faré el possible i l'impossible per votar el 9-N. Sembla que el 9-N s'acabarà el món, que es desintegrarà Espanya. I només sabrem l'opinió de la gent.' I ha arribat a dir: 'La unitat d'Espanya no és cap concepte sagrat ni bíblic.'
Encara més: 'Estic escandalitzat democràticament que abans d'aprovar la llei de consultes i abans del decret ja ens diguin que és il·legal. Com es pot fer això, en una democràcia? Això és utilitzar el marc legal, que no és una feina de juristes sinó de polítics.'

Missatge a l'opinió pública espanyola

I ha deixat anar també un missatge als ciutadans espanyols, aprofitant l'audiència a qui s'adreçava l'entrevista: 'L'opinió pública espanyola hauria d'empènyer les institucions de l'estat perquè actuessin de la mateixa manera que el Regne Unit ho va fer amb Escòcia.'

Podeu veure el video de la Sexta

http://www.lasexta.com//videos-online/programas/el-objetivo/noticias/artur-mas-estoy-escandalizado-porque-antes-leer-decreto-nos-diga-que-ilegal_2014092800095.html

6,7 milions de paperetes i 10.800 urnes de cartró: deu xifres per al 9-N

6,7 milions de paperetes i 10.800 urnes de cartró: deu xifres per al 9-N

El dispositiu provisional del Govern preveu que caldran de 2.718 locals, 8.130 meses electorals i 9.200 policies

El govern català té l'operatiu per a la consulta del 9 de novembre preparat fins al mínim detall, des de les urnes de cartró fins al nombre de titulars de mesa i suplents. Fem un recull de les deu xifres clau de la convocatòria del 9-N:
  • 5,4 milions de catalans de més de 16 anys estan convocats a les urnes el dia 9 de novembre. El Govern encara no té les dades d'estrangers residents a Catalunya que també podran votar. Uns altres 2.547 catalans residents a l'estranger s'han registrat també per votar per correu.
  • 874 ajuntaments de Catalunya ja han aprovat mocions a favor de col·laborar per fer efectiva la consulta.
  • 6,7 milions de paperetes, amb les dues preguntes fixades al decret aprovat dissabte, estaran preparades per la consulta.
  • 2.718 locals formen part del llistat provisional de punts de votació que estan encara pendents de confirmar pels ajuntaments.
  • 8.130 meses electorals són les que el Govern calcula que faran falta per acollir tota la població que forma part del cens.
  • 10.800 urnes de cartró recolliran els vots, cadascuna amb un cost de 3,02 euros.
  • 8.130 meses electorals s'instal·laran en els punts de votació definitius.
  • 24.390 membres titulars de les meses electorals faran falta per supervisar la votació, a més de 48.780 suplents, segons els càlculs del Govern, que preveu que cada mesa electoral estigui composada per tres persones.
  • 4.834 representants de l'administració i 1.000 coordinadors municipals són el personal necessari per executar el dispositiu de la consulta.
  • 9.200 agents dels Mossos d'Esquadra és el dispositiu de seguretat previst pel Govern per a la jornada de consulta del 9-N.

La convocatòria del 9-N, a la premsa internacional

Dissabte  27.09.2014  11:23

La convocatòria del 9-N, a la premsa internacional

Ampli ressò de la signatura del decret · Mitjans de tot el món se'n fan ressò

VilawebAmpli ressò de la signatura del decret de la consulta del 9N. Les principals televisions i diaris de tot el món ja tenen la notícia publicada i en molts casos és la primera de la seva portada.
VilaWeb us ofereix un completíssim resum dels articles publicats fins ara.
Us recomanem que recarregueu la pàgina per a veure els darrers articles afegits. Punxant sobre el botó blau 'Read Next Page' al peu de la pàgina, trobareu més enllaços encara.

El 9-N interessa a França

El 9-N interessa a França

La premsa francesa destaca notablement la consulta

"Le Monde" i "Libération" ho presenten com a segona notícia del dia

TF1 es pregunta: "Catalunya esdevindrà independent?"

| ND 27/09/2014 a les 18:15h
La notícia sobre el 9-N, en un espai destacat de la portada de 'Le Monde'.

El procés independentista català pot afectar plenament l'estructura actual de l'Estat espanyol. Però també el de la República francesa, que podria tenir un nou Estat a tocar de la seva frontera sud. Ara mateix, França fa frontera amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Mònaco, Espanya i Andorra. En cas d'independitzar-se, Catalunya passaria a formar part d'aquest grup de països amb veïnatge directe amb l'Hexàgon. I la premsa francesa ha decidit parar-hi atenció.

Tradicionalment, els mitjans de comunicació francesos havien dedicat poc espai al procés català. Ni l'Onze de Setembre del 2012 ni la Via Catalana de l'any passat no van merèixer un tracte gaire notable als principals diaris francesos. Però aquest Onze de Setembre va ser ben diferent. I, avui, també.

Le Monde ha presentat als seus lectors la informació sobre el 9-N com la segona més important del dia, explicant que, "desafiant Madrid, el president català convoca un referèndum sobre la independència". A l'esquerrà Libération , igualment, la consulta catalana és la segona notícia del dia, en aquest cas per destacar que "el govern espanyol s'oposa al referèndum". Tant en un cas com en l'altre, les notícies es basen en un teletip servit per l'Agence France Presse (AFP).

Menció a part mereix el diari nord-català L'Indépendant , que ofereix la informació en tercera posició, ressaltant que "el referèndum català sobre la independència no tindrà lloc, segons Madrid".

El cristià La Croix i les edicions digitals dels setmanaris Le Nouvel Observateur i L'Express també creuen adient destacar a portada, en diversos nivells d'importància, la convocatòria de la consulta catalana. Le Figaro, en canvi, es limita a informar-ne amb un breu.

"Catalunya esdevindrà independent?"

La cadena privada TF1 també situa el 9-N com la notícia més destacada de la secció "Europa", preguntant-se en una peça si "Catalunya esdevindrà independent", i en una segona peça destacant l'oposició "de Madrid" a la consulta. El portal informatiu de les televisions públiques, FranceTVinfo.fr, informa de la convocatòria com a segona notícia més destacada de la secció "Europa", assegurant que Catalunya "somia" amb un referèndum com el d'Escòcia.




El 'Libération' també ressalta la convocatòria de la consulta catalana.

Catalans defy Spanish government and call independence vote

Catalans defy Spanish government and call independence vote

Artur Mas signs decree authorising a 9 November poll and puts wealthy region on collision course with Madrid

People gather in front of the Catalan government building during a pro-independence demonstration in
People gather in front of the Catalan government building during a pro-independence demonstration in Barcelona. Photograph: David Ramos/Getty Images
The Catalan leader, Artur Mas, formally called a November referendum on independence on Saturday, in a show of defiance that puts the wealthy north-east region of Spain on a collision course with the central government in Madrid.
Mas's signature on a decree allowing the vote to go forward came one week after the Catalan parliament passed a law paving the way for non-binding consultations in the region. As the solemn signing ceremony took place yesterday yesterday morning, government officials crowded around the document, excitedly snapping photographs on their mobile phones.
"Catalonia has the right to decide its political future," said Mas. "We know that democracy is the most civilised way to resolve difficulties between nations." The 9 November referendum would see two questions put to Catalans: whether Catalonia should be a state and, if so, whether it should be an independent state.
The central government has repeatedly insisted that any regional vote on independence would be illegal, pointing out that the country's 1978 constitution means major questions must be put to all Spaniards and that only they can call a referendum. Barcelona, in turn, asserts that the non-binding nature of its regional vote allows it to take place within the legal confines of the constitution.
Recent days have seen the People's Party government in Madrid make it clear that no such vote will take place on its watch. On Saturday the deputy prime minister, Soraya Sáenz de Santamaría, vowed that the central government would immediately seek to have the Catalan law and decree struck down by the country's constitutional court. "This referendum is unconstitutional and will not take place," she said, adding: "We deeply regret the initiative of the president of Catalonia and believe it is an error. It fractures Catalan society, divides Catalans and pushes them further away from Europe." Prime minister Mariano Rajoy, who on Saturday was flying back from China, has convened a cabinet meeting on Monday.
Undeterred by the outcome in the Scottish referendum, Mas has instead seized on the Scottish precedent to insist that Catalans be allowed the same opportunity to vote. "We're open to compromise, but we can't fall into inaction," said Mas on Saturday.
Catalonia is home to about 16% of the Spanish population and accounts for nearly one-fifth of Spain's GDP. Central government is wary that any concessions to Catalans might have to be extended to other regions such as the Basque country.
Despite predictions that the referendum could be suspended by the constitutional court as early as this week, hundreds of pro-independence and pro-referendum campaigners gathered outside the regional government headquarters in Barcelona, waving Catalan flags as Mas signed the decree inside. Campaigners also put up a ticker on a nearby building, counting down the days until the vote.
The grassroots movement to break away from Spain has strengthened alongside the obstinacy of the central government; while in 2010 one-fifth of Catalans supported independence, by 2013 the number hovered around half, according to Catalonia's Centre for Opinion Studies.
Once the vote is brought to the constitutional court, few expect the tribunal to rule in favour of Catalonia. Trapped between an electorate clamouring for a vote and an inflexible Madrid, the suspension would leave Mas with few cards to play. He could call early elections in the region or push forward with an illegal vote, risking arrest and the suspension of Catalonia's autonomy.
Still, Mas is under pressure to defy any court order by the pro-independence Catalan Republican Left (ERC), the left-leaning party that props up his minority government. It is this party that analysts predict could make big gains if Mas were to call early elections, leaving Madrid staring down a Catalan government more ardently committed to independence. Earlier this month, ERC leader Oriol Junqueras said that Catalans should consider civil disobedience, "just like Martin Luther King," if the central government denies them the chance to vote.
As Madrid and Barcelona butt heads in an escalating political conflict, Spain's Socialist party has become increasingly vocal about their long-championed alternative solution. The party, which backs Rajoy's government in its court challenge of the vote, is suggesting a constitutional overhaul for Spain, one that would define clear powers and responsibilities for Spain's regions and seek to recognise the country's diversity. As leader Pedro Sánchez wrote last week in El País, so far little has been achieved by the political stalemate between Madrid and Barcelona. He added: "After 9 November goes by and there is no vote, we'll have to face the emotions in Catalonia; frustration, anger, discouragement and even resistance."

Tret de sortida de la campanya pel sí sí

Diumenge  28.09.2014  06:00

Tret de sortida de la campanya pel sí sí

CDC començarà avui mateix la campanya a favor de la independència

Vilaweb
La signatura del decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre ha estat el tret de sortida pels partits i la societat civil que faran campanya unitària a favor de respondre sí-sí a les preguntes de la votació. Com van anunciar ahir les presidentes de l’ANC i Òmnium Cultural, Carme Forcadell i Muriel Casals, la campanya unitària començarà el dissabte vinent, 4 d’octubre, però ahir mateix just després de la signatura del decret les dues organitzacions van inaugurar un marcador a la plaça Sant Jaume de Barcelona amb el compte enrere dels dies, hores, minuts i segons que queden pel 9 de novembre.
Per la seva banda, CDC, que forma part de la campanya unitària, va anunciar ahir que començaria la campanya pel sí-sí avui mateix. El coordinador general de CDC, Josep Rull, va avançar que el seu partit pretén ‘desplegar el que ens permet la llei i el decret, explicant als catalans quin país volem construir. Farem campanya i donarem els arguments per explicar que la millor opció és que Catalunya sigui un estat i sigui sobirà’, va dir.
Inici d’urgència de la campanya
Tot i que oficialment està previst començar la campanya el 4 d’octubre, l’ANC i Òmnium Cultural han fet una crida a fer concentracions a les places dels ajuntaments de tots els municipis de catalunya si el Tribunal Constitucional espanyol suspèn la llei de consultes i el decret de convocatòria. Per tant, la campanya es podria avançar en funció dels esdeveniments.
ERC i la CUP també faran campanya
ERC i la CUP també s’han afegit a la campanya unitària, juntament amb CDC, l’ANC i Òmnium Cultural. Tot i així, la CUP en formarà part 'sempre que la iniciativa la porti la societat civil', van anunciar. El partit també s'ha afegit a la plataforma Esquerres pel Sí-Sí, una iniciativa de la qual també en forma part ERC, Procés Consituent i alguns sectors d'ICV, entre d'altres institucions.
Unió encara ha de decidir el sentit del vot
Unió ha convocat un consell nacional pel 5 d'octubre vinent per tal de decidir el sentit del vot en la consulta i si se suma a la campanya unitària dels partits.
ICV-EUiA farà campanya pel seu compte
ICV-EUiA descarta sumar-se a la iniciativa conjunta. Els ecosocialistes aposten per una campanya pròpia demanant a la ciutadania que exerceixi el dret a vot. El lema escollit és 'Som lliures. Catalunya=Llibertat', un eslògan que, segons el partit, vol fer entendre el govern espanyol que Catalunya és un 'subjecte polític' amb dret a decidir.
Més informació:
Carme Forcadell: 'Preparem un campanya unitària amb els partits del sí-sí'
Guia per a votar a la consulta del 9-N

dissabte, 27 de setembre del 2014

La Generalitat ja engega la campanya del 9-N


27/09/2014
Consulta

La Generalitat ja engega la campanya del 9-N

Web de la consulta
Web de la consulta del 9-N

"El 9 de novembre tots estem convocats a la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya", diu un vídeo

Bernat Vilaró
El Singular
La Generalitat ja ha engegat la campanya informativa de la consulta del 9 de novembre. Un vídeo publicat poc després de la convocatòria del president de la Generalitat, Artur Mas, informa amb una veu en off: "El 9 de novembre tots estem convocats a la consulta popular no referendària sobre le futur polític de Catalunya".

Seguidament, es llegeix la doble pregunta: "Vol que Catalunya sigui un Estat?" i, en cas afirmatiu, "vol que aquest Estat sigui independent? Recorda, el 9 de novembre tens una cita, tu decideixes", conclou el vídeo.

A més, avui s'ha posat en marxa la web 9Nconsulta2014.cat, on hi apareixen tres grans blocs: "Qui té dret a votar?", "Com votar?" i "On votar?". La web, disponible en català i castellà, també té un apartat d'actualitat, amb notícies sobre el 9-N, i informació sobre la llei de consultes, el decret de convocatòria i regles específiques.

9 milions d'euros de cost

El govern català preveu que la consulta costi uns 9 milions d'euros, segons queda establert a l'annex de memòria econòmica del decret de convocatòria de la votació del 9-N, publicat avui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). El cost previst és de 8.987.699,17 milions, tot i que la xifra acabarà sent superior perquè no s'inclou l'IVA en algunes de les partides.

En els pressupostos del Govern per a aquest any, acordats per CiU i ERC, ja figurava una partida per a la votació, que era de 10 milions d'euros i la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, va dir que era ampliable.