divendres, 27 de febrer del 2015

'Cocido madrileño' per pactar la sentència del TC contra el 9-N

27/02/2015
Consulta

'Cocido madrileño' per pactar la sentència del TC contra el 9-N

Francisco Pérez dels Cobos
El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos

El president de l'alt tribunal espanyol i els jutges Xiol, Trevijano i Roca van negociar el text definitiu al restaurant Lhardy, segons 'La Vanguardia'

Nerea Rodríguez
El Singular
La sentència del Tribunal Constitucional que suspèn la llei de consultes catalana i el decret de convocatòria del 9-N signat pel president de la Generalitat, Artur Mas, es va pactar davant d’un ‘cocido madrileño’. Segons publica ‘La Vanguardia’, el 10 de febrer es van reunir al restaurant Lhardy, a Madrid, els magistrats Pedro González-Trevijano i Juan Antonio Xiol, -ponents de les dues sentències-, Francisco Pérez de los Cobos -president del TC- i Encarna Roca -magistrada catalana del TC-.

Els magistrats catalans van anar al dinar amb un doble objectiu: que la sentència no esmentés l'article 2 de la Constitució, per evitar al·lusions a la frase feta sobre la indissoluble unitat de la nació espanyola, i que no es tanqués la via a la convocatòria de consultes per part d'una comunitat autònoma si se'n pactaven els termes amb l'Estat. Segons el mateix diari, Trevijano estava disposat a fer totes les concessions literàries que calgués, però sempre que portessin a un resultat innegociable: a una consulta com la del 9-N, ni aigua, perquè era radicalment inconstitucional.

Durant el dinar, de Los Cobos va exclamar, per amorosir l’ambient: “Està molt bé, aquest ‘cocido’. Però ah, l'escudella, la pilota de l'escudella, quina delícia”. Finalment, Trevijano es va avenir a ometre referències a l'article 2 de la Constitució, perquè no eren imprescindibles. Però no va cedir en el fet que s'utilitzés el terme consultes en el fonament jurídic 6Ba, que al·ludeix als "projectes de revisió de l'ordre constituït". És a dir, que tal i com explica ‘La Vanguardia’, no parla de la legitimitat de consultar els ciutadans, sinó de com s'ha d'escoltar "l'opinió de la ciutadania", i afegeix que en aquest propòsit hi caben "les vies que siguin compatibles amb el text constitucional". Una consulta pactada pot ser una d'aquestes vies? No ho diu explícitament, però no ho descarta.

Els quatre comensals van convenir que una sentència redactada en aquests termes anul·laria el 9-N sense deixar al darrere terra cremada per als polítics. De los Cobos aconseguia la unanimitat per anul·lar el 9-N. Xiol i Roca, al seu torn, creien que ho tornaven a deixar tot en mans de la política i els seus gestors, sense desqualificacions gratuïtes ni proclames grandiloqüents.
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 23 de febrer del 2015

Turisme de ciutat o ciutat de turisme

debat sobre el model turístic

Turisme de ciutat o ciutat de turisme

Els ciutadans reclamen un equilibri entre la Barcelona per als visitants i la Barcelona per als que hi viuen

EL PERIODICO
JOSEP SAURÍ
Dilluns, 23 de febrer del 2015
«Espero que la gent no vingui amb una llista de queixes, sinó de propostes i aportacions», deia dies enrere la tinenta d'alcalde d'Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens, de cara a l'audiència pública sobre el model turístic de Barcelona que se celebrarà demà, a les set del vespre, a la biblioteca Joan Fuster. Més que probablement hi haurà de tot, propostes i queixes, i en abundància. Així ha passat en els últims anys tant als centenars de cartes de ciutadans al voltant dels efectes del boom turístic de la ciutat publicades per EL PERIÓDICO com en els diferents debats sobre aquest tema que el diari ha impulsat, i ha tornat a passar en el que ha obert en aquests dies. Nombrosos ciutadans han exposat tant el seu diagnòstic sobre el model turístic barceloní (o, segons la seva opinió, l'absència d'aquest) com les seves receptes, dispars però amb un objectiu en general compartit: trobar un equilibri entre la Barcelona per als visitants i la Barcelona per als barcelonins, potenciar el turisme de ciutat sense que aquesta quedi reduïda a una ciutat de turisme. En paraules de José Minguell (administratiu, 39 anys, l'Hospitalet), «que el turisme sigui la gallina dels ous d'or no implica que tot valgui».
Perquè la transcendència i la necessitat de l'impacte de la indústria turística en l'economia de la ciutat (entre el 10% i el 12% del PIB) no es discuteixen. «No oblidem que el turisme, en totes les seves formes, és la principal font d'ingressos de Barcelona», apunta Josep Maria Ribó (51 anys, mànager de producte). El que sí que es qüestiona és com es reparteix aquest rendiment econòmic: «El turisme ha d'estendre els seus beneficis a tota la comunitat. No pot ser un negoci per a qui s'hi dedica i un cost o molèstia per als altres», considera Gabriel Picó (enginyer químic, 50 anys).
LA TAXA TURÍSTICA / Més enllà dels 120.000 llocs de treball -de qualitat molt desigual- vinculats, ¿com pot revertir en els ciutadans aquest benefici? Des d'un punt de vista general, s'imposa àmpliament una proposta també defensada per les associacions de veïns i que, encara que depèn d'instàncies superiors, està en sintonia amb la intenció del mateix ajuntament: que es destini la recaptació de la taxa turística -i també part d'altres impostos que genera el negoci- a pal·liar les molèsties que causa el turisme als barcelonins, i no només a la promoció turística com ara. En canvi, l'opció que els ciutadans participin directament del negoci llogant pisos o habitacions resulta, com és ben sabut, infinitament més controvertida. «No deixem que els veïns perdin el dret a viure dignament a causa de les contínues molèsties dels pisos turístics», escriu Núria Ferrer (infermera, 51 anys). «No es pot barrejar turisme i incivisme. Hi ha turistes cívics i turistes incívics, de la mateixa manera que hi ha gent local cívica i incívica. Hi ha d'haver una regulació permissiva, no restrictiva, que permeti compartir, permutar o llogar una vivenda. El turisme no pot ser només per al lobby hoteler», replica Ribó.
L'incivisme d'alguns turistes és, en efecte, motiu d'amargura, i no només per a qui pateix la gresca o la bronca des de l'altre costat de l'envà. Però la sensació que aclapara molts barcelonins és de pèrdua individual i col·lectiva, en la seva qualitat de vida i en la relació amb la seva ciutat, i que atribueixen al boom turístic té moltes altres cares: les marees humanes de l'entorn de la Sagrada Família, el Gòtic, la Rambla o la Boqueria; les flotes d'autobusos en espera amb els motors en marxa, les fileres de botigues de souvenirs on abans hi havia un vigorós i variat teixit comercial, les cerveses a vuit euros i les fideuaes de cartró pedra, els preus impossibles per llogar una vivenda al barri de tota la vida. En resum, senten que Barcelona ja no és seva, o no és tan seva com ho era. Perquè el monocultiu turístic li ha tret part de la seva identitat, i perquè els arracona, fins i tot els expulsa. Així que els barcelonins reclamen per un costat una aposta decidida pel turisme de qualitat i, per un altre, suport institucional per emprendre la reconquista.
ACTIVITATS PER A VEÏNS / ¿Com es fa tot això? Alguna cosa s'haurà de regular en alguns casos; en altres, potser n'hi hauria prou amb la voluntat d'aplicar amb rigor les regulacions ja existents, com l'ordenança de civisme, opinen els ciutadans. I serien ben rebudes mesures proactives que donin facilitats als barcelonins perquè tornin a disfrutar de la seva ciutat, com preus especials o gratuïtat per accedir a museus o monuments o la celebració regular d'activitats destinades específicament a ells en espais que avui han perdut, com la mateixa Rambla. En paraules d'Albert Bonjoch (64 anys, pensionista), es tracta d'aconseguir «una ciutat on el visitant comparteixi les seves belleses amb qui hi viu i treballa, sense crear cap distància». Turisme de ciutat, no ciutat de turisme.
No només propostes, doncs, ni tampoc només queixes; el debat ciutadà sobre el model turístic de la ciutat aporta les dues coses i, per sobre de tot, desitjos. Serà a l'Administració a qui correspondrà, més enllà de les presses preelectorals i de les reaccions quan les protestes veïnals es visibilitzin, articular les seves propostes per satisfer aquests desitjos, intentant, en la mesura del que sigui possible, conciliar els interessos dels uns i dels altres i explorant el relatiu marge que li deixen legislacions de rang superior.
Ningú ha dit que sigui fàcil, però el que en cap cas es podrà al·legar és sorpresa sobre com viuen i senten molts barcelonins la transformació de la seva ciutat en la quarta més visitada del món. «Barcelona no ens pertany. Els barcelonins només som figurants d'un parc temàtic. Cada vegada és més evident: la ciutat no es desenvolupa per fer-nos feliços a nosaltres, sinó per distreure els turistes. Quan Barcelona sigui una paròdia de si mateixa, se n'aniran a visitar altres ciutats on es respiri autenticitat i encant, on no se sentin tan turistes i es puguin fondre en els seus racons ocults amb els seus feliços habitants», escrivia Elena Otero en una carta a aquest diari. El 2006.
Publicat per a Cap comentari:

De Quirós: "El principal problema és Andalusia, i no Catalunya"

ALGÚ QUE PARLA CLAR...!!!!


22/02/2015
independència

De Quirós: "El principal problema és Andalusia, i no Catalunya"

Lorenzo Bernaldo de Quirós
Lorenzo Bernaldo de Quirós

El politòleg federalista diu que "l'Estat autonòmic ha col·lapsat, i ara una part dels catalans volen la independència"

Bernat Vilaró 
El Singular
El politòleg federalista liberal Lorenzo Bernaldo de Quirós opina que "Catalunya no és soluble. No s'ha de buscar una solució definitiva. La resposta ha de ser dinàmica i asimètrica", amb "un comú denominador per a totes les Espanyes i un marge ampli per a Catalunya". "He arribat a la conclusió que el problema més greu no és Catalunya. El principal problema d'Espanya és Andalusia", segons afirma en una entrevista d'Enric Juliana que publica avui 'La Vanguardia'.

De Quirós afegeix que "l'Estat autonòmic és una comèdia que hauria d'acabar quan abans millor. Hi ha tres nacions: Espanya, Catalunya i Euskadi. L'Estat espanyol –el Club de les Espanyes– s'ha d'organitzar segons aquesta realitat", continua. "Era la idea inicial, alterada el 1980 pels socialistes andalusos i la seva retòrica igualitarista".

"Ara en paguem les conseqüències. L'Estat de les autonomies ha col·lapstat i una part de Catalunya reclama la independència". "La qüestió catalana està mal resolta des de fa 300 anys i no cre que tingui pas solució", manifesta el politòleg.
Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 22 de febrer del 2015

Les set virtuts que, segons Mas, ha de tenir la república catalana

Les set virtuts que, segons Mas, ha de tenir la república catalana

Estratègia de l'equip del president per bastir la idea del projecte de país

Especial: Eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015

, Palau de la Generalitat /Seva | ND 22/02/2015 a les 18:07h
 
Nova estratègia de l'equip de CiU, de Govern i de l'entorn d'Artur Mas per argumentar la defensa d'un estat independent amb un vernís d'ideari social i utilitarista. Aquesta setmana, Mas ha començat a repetir un discurs que inclou la definició del que, segons la seva tesi, hauria de ser la Catalunya Estat. Una definició que es fonamenta en set conceptes: justícia, transparència, dinamisme, creació, innovació, cultura i civisme.

Amb l'habilitat de l'argot convergent – la seu del carrer Còrsega és una mina imparable en la creació d'eslògans i conceptes- i l'ànima d'un dels ideòlegs més influents i destres en la figura del president, Agustí Colomines, Mas ha repetit durant dos dies seguits les “virtuts” que, segons ell, hauria de tenir una virtual Catalunya independent.  “La Catalunya que hem de construir ha de ser justa, perquè hi ha moltes injustícies; transparent – és evident que d'irregularitats n'hi ha hagut massa- ha de ser creativa, dinàmica, innovadora en l'economia i en la societat i, sobretot, ha ser un país culte i cívic”, ha assegurat Mas en les dues darreres intervencions públiques.

Un discurs que ha repetit en dos escenaris diferents però molt importants per a Mas. El primer cop en la inauguració de l'any de les Biblioteques d'aquest divendres a Palau. Un acte de memòria a un dels seus referents polítics: la Mancomunitat. I, a l'endemà, a Seva, Osona, a la tradicional convenció municipal que CDC celebra cada any. Davant dels candidats, alcaldes i regidors, Mas va repetir com el que s'albira que serà un mantra en el nou evangeli electoral de CDC en el cicle que s'ha obert fins les plebiscitàries del 27-S.
 
Publicat per a Cap comentari:

Jan Frederiksen: «Ens volien imposar una llengua que no era la nostra»

Jan Frederiksen: «Ens volien imposar una llengua que no era la nostra»

Aquest groenlandès, l'únic en tot Catalunya, explica com ha arribat fins a Vic i com s'ha adaptat al país.Va ser el protagonista del mediàtic anunci de l'Associació Catalana de Ràdio, emès recentment

| ND 22/02/2015 a les 17:29h
Jan Frederiksen amb la plaça de Vic de fons. Foto: Adrià Costa
 
Fa poques setmanes aquest diari parlava de Jan Frederiksen, l'únic inuit groenlandès resident a Catalunya, segons ens confirma, i protagonista de l'original campanya publicitaria de l'Associació Catalana de Ràdio. Aquesta no era la primera vegada que aquest vigatà de 57 anys apareixia als mitjans: el programa de cuina Karakia, emès pel canal 33, va dedicar dos capítols a les seves receptes el 2014. I és que el Jan és expert en cuina macrobiòtica, una disciplina que extrapola al món dels aliments el principi de l'equilibri entre Ying i el Yang. A aquests estudis culinaris, a més, s'hi han de sumar els de shiatsu (medicina alternativa d'origen japonès) i els de Magisteri.

La diversitat en la seva formació és un símptoma de la seva curiositat , com també ho és l'inventari de viatges que acumula: "De Groenlàndia vaig anar a Dinamarca, i d'allà als Estats Units. També he viscut una temporada a Alemanya i a Suïssa", ens explica el Jan. Precisament va ser aquest últim país el que el va portar fins aquí: "Vaig fer amics catalans i els hi vaig comentar que m'agradria passar una temporada a Catalunya. Un d'ells em va trucar temps després per oferir-me una feina de cuiner a Sant Cugat i la vaig acceptar".

 
Jan Frederiksen, en un moment de l'entrevista.Foto: Adrià Costa
El Jan va començar a treballar en terres catalanes l'any 1988, encara que no va decidir quedar-s'hi definitivament fins uns anys més tard, quan va conèixer la seva dona en un restaurant de Vic (Osona) -ciutat on resideix des de llavors -.

Ara, ja adaptat als costums que ens caracteritzen, ens confessa que una de les coses que més el va sobtar dels catalans va ser la seva freqüent manca de puntualitat tot i que de seguida es va adonar, diu, d'un tret comú entre ambdós pobles: la preservació de la cultura i la llengua. "Als groenlandesos, igual que us va passar a vosaltres, ens volien imposar un idioma que no era el nostre, el danès, i volien que ens adaptéssim al sistema d'un país que es troba a més de 5.000 quilòmetres de distància".

En aquest sentit, l'entrevistat ens relata que va ser enviat al país veí quan tenia 13 anys en una mena d'expedició «experimental»: "Portaven els nens que trien bones a Dinamarca i allà vivíem amb una família autòctona. T'havies d'adaptar, aprendre al danès i acostumar-te a l'estil de vida del lloc. Era com si volguessin civilitzar els inuits. Quan tornaves a Groenlàndia et senties un estrany a la teva pròpia casa. En certa manera per això vaig decidir viatjar, igual que van fer altres dels meus companys".

Ara, tot i viure molt lluny del petit poble on va néixer -Iginniarfik-, el Jan ens dius que se sent a casa i que, igual que molts, té un desig: la independència de Catalunya. És durant aquesta part de la conversa quan ens matisa: "Dir esquimal, «gent que menja carn crua», no és correcte, som inuits: «el poble». És com quan a la gent d'aquí li diuen que és espanyola quan en realitat se sent catalana". I és el que el més important, assegura, és respectar-nos els uns als altres, siguem d'on siguem. 

Notícies relacionades

Publicat per a Cap comentari:

divendres, 20 de febrer del 2015

La inspiració de Pep Guardiola arriba al Micalet amb 'Pep Talk'

Divendres  20.02.2015  06:00

La inspiració de Pep Guardiola arriba al Micalet amb 'Pep Talk'

L’obra es basa en un col·loqui fictici que el carismàtic entrenador fa a un grup d’empresaris

Vilaweb  Des d’ahir es pot sentir al teatre Micalet de València un col·loqui amb un dels millors entrenadors del món. Es tracta de l’argument de l’espectacle 'Pep Talk', un monòleg fictici que Pep Guardiola fa a un grup d’empresaris per desgranar-los la seva filosofia i la manera de ser. L’obra, escrita per Alberto Ramos, està interpretada per Pep Garcia-Pascual i es pot veure al teatre valencià fins diumenge.
L’enorme carisma de l’exentrenador del Barça Pep Guardiola fa que sigui una persona molt adient per fer conferències. A l’obra 'Pep Talk', Guardiola es dirigeix a un grup d’homes de negocis per explicar-los la seva filosofia i indagar com es pot aplicar a les seves carreres professionals. Però en un moment determinat Guardiola surt del seu guió habitual i comença a confessar algunes qüestions que mai havia explicat en públic.
En anglès el terme col·loquial 'pep talk' vol dir 'discurs encoratjador dirigit a un auditori'. La companyia Laiogurt juga amb les paraules de la cultura empresarial i la fascinació que Pep Guardiola desperta quan parla per produir l’espectacle 'Pep Talk'. L’obra, que arriba a València aquest cap de setmana, ha estat tota la temporada rondant per diversos indrets del país.
Publicat per a Cap comentari:

dijous, 19 de febrer del 2015

Albert Rivera, l’antídot de l’establishment contra Podem

OPINIÓ
ANÀLISI

Albert Rivera, l’antídot de l’establishment contra Podem

El diputat català ha trobat el nínxol ideològic que fa temps que perseguia per fer-se un lloc en el mapa polític espanyol: el centre liberal

DAVID MIRÓ Subdirector |


El debat de política general que començarà dimarts vinent al Congrés de Diputats serà el més desconnectat de la realitat política espanyola que s’haurà produït en la història recent. Si una televisió privada aconseguís programar a la mateixa hora del debat entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez un cara a cara entre Pablo Iglesias i Albert Rivera, els dos polítics de moda a Espanya, arrasaria davant del senyal oficial de TVE.
Els discursos a l’hemicicle de Rajoy, Sánchez, Cayo Lara, Rosa Díez i Duran i Lleida sonaran a Cuéntame, la música i la lletra d’un sistema polític en ple procés de demolició que ja s’ha superat al carrer i als estudis demoscòpics. Ja veurem qui queda d’aquí un any dels protagonistes del debat. Mentrestant, les forces emergents de la política espanyola, Podem i Ciutadans, estan acampades a les portes del Congrés esperant l’hora d’entrar-hi i prendre possessió, però cadascuna té una estratègia molt ben definida. Vegem-ho.
L’establishment ha trobat en Ciutadans, i sobretot en la figura de Rivera, l’antídot que fa temps que buscava contra Podem (¿recorden Josep Oliu demanant “un Podem de dretes”?). I el diputat català ha trobat el nínxol ideològic que fa temps que perseguia per fer-se un lloc en el mapa polític espanyol: el centre liberal. Rivera és jove, un orador brillant i un parlamentari experimentat. Es mou millor en actes de petit format i platós de televisió que en grans mítings. El fitxatge d’economistes de prestigi com Luis Garicano i Manuel Conthe, més el suport mediàtic dels principals rotatius amb seu a Madrid (i que avui dia estan en mans dels bancs), l’han acabat d’impulsar fins a superar UPyD, un partit que ha acabat assemblant-se massa a la seva presidenta-fundadora: antipàtic i estrident, negatiu i negativista, més producte del despit i l’amargor que de la il·lusió.
La fi del “xantatge nacionalista”
Per contra, Rivera (el somni de qualsevol assessor d’imatge) apareix com a optimista, simpàtic i fresc, sense hipoteques i sense passat com a governant, i amb el pedigrí d’haver-se enfrontat al nacionalisme català, que, a ulls de l’espanyol mitjà, és el súmmum de la corrupció i la manipulació política. Però alerta: Rivera ja no és el típic antinacionalista català, a qui tothom raspalla a Madrid però ningú li fa cas. Ara és el regenerador per qui l’Espanya que viu bé i vibra amb la roja sospira. L’home que pot desmuntar els excessos de l’estat autonòmic, acabar amb les baronies i els regnes de taifes. Amb ell, per fi, Espanya estarà lliure del xantatge nacionalista de CiU i PNB.
El seu pla, doncs, és convertir-se en el partit frontissa espanyol, el que decanta majories en un escenari on les majories absolutes difícilment tornaran a curt termini. Aquesta és una diferència cabdal amb Iglesias. Rivera no aspira a guanyar les eleccions sinó a configurar un grup parlamentari de 20-30 diputats. El seu és un discurs de laboratori dirigit a les elits liberals de grans nuclis urbans com Madrid, València, Màlaga, Sevilla i Saragossa desencantades amb les pujades d’impostos del PP i espantades davant la força del moviment rupturista. Beu tant del PP més centrista com del PSOE més jacobí, i és un excel·lent dic de contenció per als que tenen la temptació d’estripar les cartes i abraçar Podem.
Tsunami contra microcirurgia
La política espanyola del futur es dirimirà, en bona part, en el pols Rivera-Iglesias. El polític madrileny ja és un fenomen global que dóna entrevistes a la CNBC, però sap que només té una bala, una oportunitat: o guanya o perd. La seva és una estratègia de tsunami; es tracta de crear una onada guanyadora que arrossegui la massa descontenta i el porti a collibè fins a la Moncloa. Iglesias necessita missatges forts i mobilitzacions massives, mentre que Rivera aposta per la microcirurgia, cercles selectes i reduïts però molt influents i amb capacitat de crear opinió i dinàmiques de boca-orella en els despatxos i tribunes on es decideixen les coses.
Si Rivera aconsegueix els vots necessaris per evitar una victòria de Podem, ja haurà complert el seu paper històric i s’haurà guanyat un lloc a l’Olimp de l’Espanya eterna. Per a les direccions centrals del PP i el PSOE pot ser, a més, l’excusa perfecta per escometre el desmuntatge autonòmic que ells mateixos van construir i van convertir en grans maquinàries clientelars i corruptes.
Rivera pot ser, des de Prim, el català que haurà arribat més lluny, amb més poder que Jordi Pujol o Narcís Serra. I, com Cambó, serà ben recompensat per evitar la revolució. L’únic dubte és si, a més de frenar Podem, podrà aturar també, des de Madrid, el procés català.
Publicat per a Cap comentari:

Primer pas per a la Hisenda catalana

18/02/2015
Estructures d'Estat

Primer pas per a la Hisenda catalana

Sense títol

El Parlament aprova tramitar la normativa que proporciona els recursos per recaptar tots els tributs

Xavier Lladó
El Singular
El govern ha donat aquest dimecres el primer pas per a la Hisenda catalana, en aprovar la tramitació al Parlament de la la llei d'ordenació dels cossos tributaris de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) que dota aquesta agència dels recursos humans necessaris per assumir totes les competències de gestió, inspecció i recaptació d'impostos a Catalunya. A més, aquesta llei estableix la creació d'un cos tècnic d'inspectors tributaris de Catalunya, consolida el de gestors tributaris i preveu la integració voluntària, amb concurs públic, de funcionaris d'altres administracions públiques que pertanyin a cossos amb funcions equivalents.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha presentat aquesta normativa la tramitació de la qual s'ha aprovat gràcies als vots de CiU, ERC, ICV-EUiA, PSC i la CUP, que han tombat les esmenes a la totalitat presentades pel PP i Ciutadans.

El president Mas va comparèixer ahir per explicar el pla sobiranista fins al 27-S i va subratllar, entre altres qüestions, que s’acabarà de desenvolupar la hisenda pròpia i la seguretat social catalana. La hisenda és una de les estructures d'estat en el camí cap a la independència. Ara mateix l'ATC només recapta impostos de titularitat catalana o cedits, però no els estatals, i es preveu deixar-ho a punt perquè sigui capaç recapti tots els tributs.

El diputat del PP José Antonio Coto ha lamentat que aquesta llei vulgui ampliar “la mastodòntica estructura de la Generalitat”, de manera que ha refusat el projecte, ja que al seu parer és un “profund disbarat” voler assumir més competències quan “no saben governar” les que ja són de la seva titularitat. Airejant els casos de corrupció que esquitxen CiU, com per exemple el cas Pujol, Coto s'ha oposat al fet que CiU faci de “xèrif” dels impostos dels catalans.
Publicat per a Cap comentari:

Mas prepara 156 mesures per tirar endavant les estructures d'Estat

18/02/2015
Estructures d'Estat

Mas prepara 156 mesures per tirar endavant les estructures d'Estat

Sense títol

El govern preveu crear un Banc central de Catalunya i dotar els Mossos d'Esquadra d'una unitat antiterrorista

Xavier Lladó
El Singular
El president de la Generalitat, Artur Mas, prepara 156 mesures per tirar endavant les estructures d'Estat. El contingut del document que inspira el pla de treball en aquesta matèria, i que ha donat a conèixer el programa '8 al Dia' de 8TV', preveu la creació d'un Banc central de Catalunya o capacitar l'acció antiterrorista dels Mossos d'Esquadra, al marge de la hisenda pròpia o la seguretat social.

La major de part de les mesures, 106 de les 156, han d'estar resoltes abans del 15 de juliol, quan conclourà la legislatura, mentre que la resta, en cas que les forces sobiranistes obtinguin majoria al 27-S, s'aplicarien després de les eleccions com la creació del document d'identitat català o un pla hidrològic per a Catalunya.

Entre les mesures que preveu tenir llestes abans del 15 de juliol hi ha, a més de l'esmentat banc central i la creació de la unitat d'informació antiterrorista dels Mossos, l'informe sobre la distribució d'actius i passius, la llei de sindicatura electoral de Catalunya, l'acord amb les principals entitats financeres per a la recaptació fiscal, assegurar la continuitat del sistema energètic i gasista, la redacció d'argumentaris que afavoreixin la continuïtat de Catalunya a la UE i la definició de la constitució provisional de Catalunya.

El document conté 164 pàgines, l'ha redactat el CATN i concreta totes les mesures en un calendari.
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 18 de febrer del 2015

La reinvenció de Mas, per Vicent Partal

OPINIÓ

Vicent Partal

18.02.2015

La reinvenció de Mas

Vilaweb
Ahir Artur Mas va presentar un pla de treball per als set mesos que ens separen de les eleccions. Hi ha un conjunt de mesures, dividit en deu punts, del qual va dir que retria comptes abans dels comicis. Bàsicament, és una declaració de principis que crec que vol marcar i solemnitzar el canvi del perfil polític que Convergència ha anat assumint aquests darrers mesos. I que Mas, personalment, ha fet seu.

Quan arribà a la presidència, Mas va voler projectar una imatge de ferm partidari de les mesures d'austeritat, que ja s'ha vist que li va fer molt de mal, políticament parlant. Era l'època, que avui sembla prehistòrica, en la qual el seu primer aliat era el PP. Aquella imatge, passat els anys, l'ha anada arraconant en favor d'una preocupació social molt més marcada que abans. Amb tot, no sé si es podrà llevar mai del damunt l'estigma de 'neocon' que va forjar aleshores, malgrat els fets --per exemple, que els pressupostos cada any han dedicat més diners i sobretot més percentatge a lluitar contra les conseqüències socials de la crisi. Siga com siga, Mas el cas és que ell va suavitzant molt el discurs i va acostant-se, com més va més, a un perfil moderadament socialdemòcrata, que només el temps dirà si és efectiu.

I, així mateix, el Mas dubitativament independentista d'abans obre pas ara al Mas promotor d'un conjunt de mesures molt ambicioses per a deixar preparades i a punt de funcionar les principals estructures d'estat, republicanes. Hom li ha retret que això no ho hagués fet abans amb la velocitat que es podia haver fet. I és veritat que ara és difícil de saber quant es pot córrer en set mesos. Però no sé si té massa sentit quedar-se en el debat sobre el passat. Sens dubte, la presència de Viver i Pi-Sunyer com a comissionat fa pronosticar que la feina teòrica acomplerta per la Comissió Assessora per a la Transició Nacional podria convertir-se aviat en fets amb una certa continuïtat. Llegint el Llibre Blanc, ja es veu que s'ha elaborat molta teoria i sòlida. Portar-la a la pràctica, doncs, serà l'envit d'aquests mesos vinents.

El pla de deu punts, doncs, és una certa reinvenció de la presidència de Mas. I, evidentment, també una arma electoral. Perquè dibuixa com voldria actuar si tornàs a guanyar la presidència a partir del setembre. I fa que CiU, o CDC, tinga un horitzó a perseguir durant aquests mesos vinents. Amb això no necessàriament n'hi ha d'haver prou per a convèncer l'electorat, però, certament, no crec que ningú dubte que era un pas imprescindible per a aspirar-hi.
Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 17 de febrer del 2015

Mas encarrega a Viver Pi-Sunyer les estructures d’Estat

17/02/2015
Estructures d'Estat

Mas encarrega a Viver Pi-Sunyer les estructures d’Estat

Artur Mas

El president crea el comissionat per a la transició nacional per tenir resultats concrets abans de les eleccions del 27-S

Pep Lloveras (Barcelona)
El Singular
Artur Mas ha creat el comissionat per a la transició nacional, que estarà liderat per Carles Viver Pi-Sunyer –actual president del CATN- i que dependrà de la conselleria de Presidència, per preparar i desplegar les estructures d’Estat. El president de la Generalitat impulsa així un dels objectius del seu govern a set mesos de les eleccions del 27 de setembre. Igualment, Mas ha anunciat també la instauració del comissionat de la transparència, que dirigirà Núria Bassols –magistrada en excedència al TSJC- i que dependrà de Governació. Els comissionats són una mena de viceconselleries i els seus directors tenen dret a acudir a les reunions del govern.

Després del consell executiu de cada dimarts, i amb certa sorpresa, Mas ha comparegut davant els mitjans per informar de les dues noves incorporacions i explicar deu plans estratègics que afecten a gairebé tots els departaments d’ara fins el 27-S. “Els propers mesos s’han d’aprofitar a fons, amb mesures noves o accelerant el que ja hi ha en marxa”, ha indicat el líder de CiU. De la transició nacional, Mas ha subratllat que s’acabarà de desenvolupar la hisenda pròpia i la seguretat social catalana. El president s’ha compromès ha passar-ne balanç a finals de juliol.

Programes per combatre l’atur

Els altres vuit punts que ha presentat Mas se centren bàsicament en polítiques socials. El primer, és la concreció urgent de projectes de llei per a la creació d’ocupació. En destaca la modernització del Sistema d’Ocupació de Catalunya (SOC), i un nou programa per combatre l’atur juvenil, d’entre 16 i 25 anys, que s’hi destinaran 80 milions d’euros. “El primer objectiu és arribar als comicis amb menys aturats que quan vam entrar al govern el 2010. No podrem complir fixar a la meitat el percentatge que va deixar el tripartit, però cal recordar la duríssima recessió que vam viure fins el 2013. El segon objectiu és que s’incrementin els contractes fixes, de qualitat, i que superin els temporals”, ha assenyalat.

Així mateix, en un segon punt, hi haurà un pla de lluita contra la pobresa i per a la inclusió social. El tercer aspecte estratègic, és un pla de suport a les famílies, benestar social i habitatge. Altres eixos del govern en aquest tram final de la legislatura, són noves polítiques al servei del teixit industrial i empresarial català, mesures per millorar l’educació, un impulsa de la llei per a la no discriminació, el reforç de l’acció exterior 2015-2018 i un pla d’infraestructures estratègiques.

Sobre d’altres qüestions, com la declaració d’ahir de Francesc Cabana davant la comissió del Parlament contra el frau fiscal, ha recalcat que les paraules del cunyat de Jordi Pujol abonen que ell no podia saber que l’expresident tenia diners per legalitzar a Andorra, com s’ha insinuat des d’alguns sectors. “No ho sabia ni la família més propera. Com podia saber-ho jo?”, ha exclamat després de quasi dues hores de roda de premsa.
Publicat per a Cap comentari:

Duran afirma ara que la crisi a CiU es deu només a malentesos

NO MARXA, NI AMB FUM DE SABATOTS...

CRISI ENTRE CDC I UNIÓ

Duran afirma ara que la crisi a CiU es deu només a malentesos

El líder d'Unió es reuneix 15 minuts amb Pere Macias i Josep Sánchez Llibre i defensa que cal tornar a treballar com s'ha fet fins ara

EFE Madrid |

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha negat aquest dimarts que hagi existit algun problema en el grup parlamentari després de la divisió de vot en el pacte contra el jihadisme. Per contra, ha assenyalat que el que hi ha hagut han estat malentesos, i que continuaran fent les coses com sempre.
"A nivell del grup parlamentari mai no havíem tingut, ni hem tingut problemes, com es va dir ahir oficialment, el que hi va haver van ser malentesos, però no van ser aquí", ha dit Duran als passadissos del Congrés després de la reunió que ha mantingut amb els portaveus adjunts del seu grup parlamentari, Josep Sánchez Llibre, d'Unió, i Pere Macías, de CDC, durant uns quinze minuts.
Aquest dimarts, que no s'ha reunit el grup de CiU com sol fer cada setmana, Duran havia convocat a Sánchez Llibre i Pere Macías per analitzar la situació després que dilluns el secretari general de CiU, Ramon Espadaler (Unió), donés per tancada la crisi i expressés el "ple suport i confiança" de l'executiva de la federació al portaveu del grup al Congrés.
"Jo crec que aquest és un actiu que té el grup parlamentari de Convergència i Unió. Per tant, cal continuar fent les coses com hem fet sempre", ha dit Duran sobre la relació entre els dos partits, encara que no ha confirmat si, a partir d'ara, tornaran a celebrar-se amb normalitat les reunions de coordinació del grup parlamentari. I ha afegit que, després de parlar amb Macías i Sánchez Llibre, han estat els tres "molt d'acord". "Continuarem parlant i espero que no hi hagi cap problema", ha afegit.
La setmana passada, el mateix Duran  reconeixia que se sentia desautorizat pels diputats de CDC que es van abstenir en la votació de la presa en consideració del pacte contra el terrorisme jihadista, a diferència dels parlamentaris d'Unió, que van votar a favor.
El seu company d'Unió, Josep Sánchez Llibre va plantejar fins i tot suprimir les reunions de coordinació del grup parlamentari, atès que s'havia vist que el resultat era "totalment negatiu".
Publicat per a Cap comentari:

Mas anuncia un pla per a desconnectar d'Espanya

DEL 27-S A LA LLIBERTAT
Dimarts  17.02.2015  13:33
Autor/s: ACN

Mas anuncia un pla per a desconnectar d'Espanya

En mig any impulsarà un pla d'estructures d'estat, el desplegament de la hisenda pròpia i un inventari d'infrastructures estratègiques

VilawebEls set mesos que resten fins a les eleccions del 27 de setembre han de servir perquè el govern faci feina i enllesteixi la que té començada. I també per a preparar la desconnexió respecte d'Espanya. Aquesta és la idea que ha transmès el president de la Generalitat, Artur Mas, en la conferència de premsa en què ha presentat les deu línies d'actuació per als mesos vinents. Tres dels propòsits principals del govern són el desplegament d'una hisenda pròpia, el reforç de l'actuació exterior de la Generalitat i l'elaboració d'un pla d'infrastructures estratègiques. L'objectiu: 'deixar-ho tot a punt en cas que arribi una desconnexió legal amb la resta de l'estat'.
Tres dels eixos d'actuació de Mas tenen el propòsit de preparar el terreny per a independitzar-se de l'estat espanyol: un pla executiu per a la preparació d'estructures d'estat, el reforç i la consolidació de l'acció exterior i un pla d'infrastructures estratègiques.

Quant a les estructures d'estat, es farà un pla que detalli les que ja hi ha disponibles i les que seran necessàries en cas de disposar d'un estat propi. A més s'hauran d'aplicar noves mesures i planificar actuacions a dur a terme en coordinació amb el Consell Assessor per a la Transició Nacional.

També caldrà donar impuls a la hisenda pròpia, presentant un nou model, que tingui en compte tot les implicacions de disposar d'una hisenda.

Caldrà planificar i dissenyar una seguretat social catalana durant els sis mesos vinents. El pla, l'elaborarà el Departament d'Economia amb el suport d'Empresa i Ocupació i Benestar i Família.

Mas també ha anunciat el desplegament de la llei d'acció exterior 2015-2018, que començarà reforçant les dues noves delegacions, a Àustria i a Itàlia, i impulsant la delegació davant de la UE, presidida per Amadeu Altafaj.

I també ha anunciat l'elaboració d'un sistema de protecció i resposta a instal·lacions estratègiques: xarxes, sistemes i equips físics essencials que caldrà tenir controlats en el moment de la desconnexió de l'estat espanyol. Això inclou l'abastament d'aigua, les infrastructures energètiques de qualsevol mena, les logístiques i de mobilitat, com ara ports, aeroports, vies de tren i carreteres, i els sistemes de telecomunicacions.
Segons que ha explicat Mas, d'ací a mig any, abans de la campanya de les eleccions del 27 de setembre, tornarà a comparèixer per a fer un balanç del grau d'implantació de totes aquestes mesures.
Els dos nous comissionats
Entre els eixos d'actuació bàsics que ha anunciat Mas, també hi ha propostes per a la creació d'ocupació, la millora del teixit industrial, la lluita contra la pobresa, al suport a famílies amb polítiques d'habitatge, educació i salut, i per la transparència de l'administració pública, entre més àmbits. Per a reforçar algunes d'aquestes actuacions, ha anunciat que es crearien dos comissionats: el de la transparència, que presidirà Núria Bassols, i el de la transició nacional, presidit per Carles Viver i Pi Sunyer.
Adscrits als departaments de Presidència i Governació, respectivament, els nomenaments s'aprovaran formalment la setmana que ve. El president també ha fet una declaració d'intencions amb vista a la legislatura vinent: en cas tingui responsabilitat de govern després de les eleccions del 27-S, crearà una conselleria d'Afers Estrangers.
Mas veu més tranquil·litat i normalitat en la relació amb ERC
Pel que fa a les relacions entre CiU i ERC, Mas ha dit que es trobaven en un moment de 'més tranquil·litat i normalitat', que és com hauria d'haver estat sempre i el que convé 'per a formacions polítiques que persegueixen objectius comuns'. 'Si compartim aquests objectius, és lògic que hi hagi una situació de major normalitat', ha reblat.
Ara bé, ha descartat l'entrada d'ERC al govern, amb l'argument que no es posarà ara a 'desmuntar les estructures actuals per començar de nou quan s'acaba la legislatura'. Al seu parer, ara toca 'donar la màxima potència i energia' a l'actual executiu fins al 27-S. Ha assegurat que l'acord amb ERC no incloïa incorporar consellers republicans al govern sinó experts, que s'incorporaran al govern a partir d'ara. Aquí ha aprofitat per recordar que a principi de legislatura ja va convidar ERC a entrar al governar.
Publicat per a Cap comentari:

L'ultra Ynestrillas desencadena una polèmica declarant-se seguidor de Podem

 ...I ELLS S'AJUNTEN...!!!
Dimarts  17.02.2015  09:03

L'ultra Ynestrillas desencadena una polèmica declarant-se seguidor de Podem

El partit acaba piulant: 'Hi pot entrar qualsevol, però no s'hi val qualsevol cosa'

VilawebRicardo Sáenz de Ynestrillas, un conegut polític i advocat ultra espanyol, dóna suport obertament a Podem d'un temps ençà. I des d'ahir se'n declara seguidor i exhibeix el logotip del partit en els perfils a Facebook i a Twitter: 'Fa mesos que dono suport a Podem per la seva proximitat amb el discurs que reivindiquem els qui ens sentim hereus de la Falange Auténtica i primigènia. Els qui defensem realment la revolució nacional i sindical. No és exactament el que m'agradaria (queda molt curt), però és el que més s'hi acosta', escriu Ynestrillas al seu Facebook.
Aquesta presa de posició ha estat discutida per molts dels seus seguidors, i ell hi insisteix: 'Revolució nacional és la que afecta tota la nació, no la dictadura "fatxorra" tal com alguns l'enteneu. I la sindical és la meva pretensió. Ja he dit que no és exactament com jo voldria, però sí que és allò que més s'hi acosta'.

I encara afegeix: 'Això que tenim és repulsiu, abominable, detestable. S'ha de canviar el tauler de joc i començar de nou. És veritat que la reacció prefereix boig conegut que savi per conèixer, però els revolucionaris preferim construir el nostre futur. Si lluites pots perdre, però si no ho fas ja has perdut. Per covardia!'

La resposta de Podem

Aquesta nit hi ha hagut molt rebombori a la xarxa arran d'aquesta declaració, fins al punt que Podem ha fet un piulet des del Twitter oficial: 'A Podem pot entrar-hi qualsevol, però no s'hi val qualsevol cosa. El feixisme és fora dels drets humans i de Podem.' I hi afegeix una captura de pantalla dels quatre compromisos que subscriu el qui es fa membre de Podem. El primer és la 'defensa de l'aplicació de la Declaració Universal dels Drets Humans en els àmbits social, polític i institucional de la nostra societat, avançant cap a una resolució pacífica dels conflictes i contra tota mena de violència.'

 Un historial delictiu
Ricardo Sáenz de Ynestrillas va començar a militar a Fuerza Nueva. Fou processat i finalment absolt per l'Audiència espanyola en el cas de l'assassinat del diputat d'Herri Batasuna Josu Muguruza, el 1989, i va estar implicat en tot d'atemptats contra gent vinculada a l'independentisme basc. Després va fundar i dirigir l'Alianza por la Unidad Nacional. El 2001 el Tribunal Suprem va confirmar-li una condemna a set anys de presó per l'intent d'homicidi d'un jove contra qui va disparar el 1997 perquè es va negar a vendre-li cocaïna. Actualment és en llibertat i exerceix d'advocat. Últimament dóna suport al moviment del 15-M i a Podem.
Publicat per a Cap comentari:

La CUP es reincorporarà a la Taula per l'Estat Propi

Dimarts  17.02.2015  17:42
Autor/s: ACN

La CUP es reincorporarà a la Taula per l'Estat Propi

Quim Arrufat diu que tornaran a les reunions per explicar el seu full de ruta

Vilaweb
La CUP té previst de reincorporar-se en els propers dies a la Taula per l'Estat Propi, que agrupa partits i entitats partidàries del procés sobiranista. Segons que ha explicat el diputat Quim Arrufat, la CUP tornarà a les reunions per exposar el seu propi full de ruta, elaborat a partir de converses amb sindicats, entitats, associacions de veïns i altres formacions polítiques no representades a la taula de l'estat propi.
La CUP va decidir d'abandonar les negociacions ara fa més d'un mes perquè interpretava que CiU i ERC volien capitalitzar el procés sobiranista. Precisament el full de ruta que plantejaran a la resta de partits i entitats plantejarà un model obert a la ciutadania i no restringit a unes poques forces parlamentàries. La resposta de CiU i ERC marcarà la continuïtat o no de la CUP a la taula de negociació. 
Arrufat creu que el nomenament dels comissionats és una simple reestructuració interna del govern
El diputat de la CUP ha valorat el nomenament de Carles Viver Pi-Sunyer i de Núria Bassols com a nous comissionats del govern, i ha dit que li semblava una simple reestructuració interna de l'executiu. 'Són nomenaments interns de gent pròpia del govern per a polítiques pròpies del Govern. És un canvi corrent i normal', ha dit. I ha reivindicat que, més enllà dels canvis interns a l'executiu i del seu pacte amb ERC, es faci una aposta per integrar el teixit associatiu del país en la configuració d'un full de ruta per a la independència. 
A la CUP estan convençuts que, per molt que el govern es comprometi públicament a fer més estructures d'estat i que designi un comissionat per la transició nacional, abans del 27 de setembre no es podrà fer tot allò 'que no s'ha pogut o volgut fer en els darrers dos anys'. Per això, consideren que els nomenaments d'aquest dimarts són una simple reestructuració interna del govern amb gent que ja era propera a l'executiu. 
Més enllà d'aquests canvis interns, Arrufat ha lamentat que entre les prioritats presentades per Artur Mas no hi hagi la de 'limitar els privilegis' dels rics per garantir 'un mínim d'igualtat i de drets socials per a tothom'. De fet, la CUP no creu que aquesta qüestió pugui ser garantida amb un govern de CiU i apunten que en els propers dies la societat civil presentarà propostes en aquest sentit.

Publicat per a Cap comentari:

El govern català tira pel dret i activa l'acció exterior

17/02/2015
ambaixades

El govern català tira pel dret i activa l'acció exterior

Artur Mas
Artur Mas

La Generalitat accelera el procés a l'espera d'un recurs de l'Estat espanyol

Bernat Vilaró
El Singular
El govern català accelera el desplegament de l'accció exterior de la Generalitat, a l'espera que el govern espanyol interposi un recurs. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, ja va avançar que l'executiu de Mariano Rajoy estudia recórrer la llei catalana d'acció exterior i les ambaixades a Roma i Viena. Davant d'aquest escenari, el govern d'Artur Mas tira pel dret i executa nous moviments.

El 12 de març s'esgota el termini per portar la llei catalana d'acció exterior al Tribunal Constitucional, de manera que el consell de ministres espanyol encara té tres reunions per prendre una decisió. Segons explica avui el periodista Roger Tugas al 'Diari ARA', el govern català ja està intensificant el ritme normatiu d'aquesta estructura d'Estat que considera bàsica.

Així, el govern de Mas vol anar per la via ràpida i desplegar els fonaments de la normativa i afermar-los abans de les eleccions del 27-S. L'acció concreta té els objectius d'implementar el dret comunitari, interlocutar amb els diferents ministeris d’Exteriors per qüestions de la UE o intentar participar en la negociació de tractats internacionals, segons publica l''ARA'.

A més, el decret també fixa que cada departament del Govern ha de disposar d’un responsable d’acció exterior, i concreta les funcions i els membres de la Comissió Interdepartamental d’Acció Exterior i de Relacions amb la UE i d’un Consell anàleg, amb representants de les entitats i de les comunitats a l’exterior.
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 16 de febrer del 2015

Unabhängigkeit für eine bessere Zukunft, Von Carme Focadell



Die Welt kompakt 16.02.15

Gastkommentar

Unabhängigkeit für eine bessere Zukunft

Von Carme Focadell

Katalonien durchlebt zurzeit einen in Europa einzigartigen politischen Prozess. Drei Jahre lang hat dieser mehr als 20 Prozent der Bevölkerung in riesigen Kundgebungen vereint, die stets friedlich und demokratisch abliefen. Es handelt sich um eine inklusive Unabhängigkeitsbewegung, in der weder die Herkunft noch die Sprache entscheidend sind, sondern der Wille, ein sozial gerechteres und wirtschaftsstarkes Land zu gründen, um seinen Bürgern eine bessere Zukunft zu ermöglichen. Dieses Projekt umfasst alle politischen und sozialen Schichten, vom Bürger bis zum Abgeordneten. Die Ungleichbehandlung der Katalanen durch den spanischen Staat – wie die Angriffe auf unsere Sprache und Kultur, ein Fiskaldefizit von jährlich 16 Milliarden Euro (acht Prozent des BIP Kataloniens) und fehlende staatliche Investitionen in lebenswichtige Infrastrukturen wie Barcelonas Hafen, während unrentable Hochgeschwindigkeitsstrecken gebaut werden –, und die konstanten Eingriffe in die Zuständigkeiten der katalanischen Regierung haben dazu geführt, dass eine große Mehrheit der Bürger die Unabhängigkeit als einzigen Ausweg für ihr Land sieht. Wir Katalanen sind mit Spanien eng verbunden, ob auf sprachlicher, familiärer, historischer oder wirtschaftlicher Ebene, und wir möchten diese Gemeinsamkeiten auch erhalten. Die katalanische Gesellschaft ist solidarisch, verantwortungsbewusst, Europa-orientiert und hat den Wunsch, einen sozial gerechten Staat für alle aufzubauen, einen Staat freier Bürger mit den gleichen Rechten und Pflichten, mit einer erneuerten Demokratie und Politik. Am 11. September 2014 formten 1,8 Millionen Bürger ein riesiges "V" für "Votar" (abstimmen), um ein verbindliches Referendum über die Unabhängigkeit zu fordern. Warum sucht Spanien, ein angeblich demokratischer Staat, keine politische Lösung für einen politischen Konflikt?
 
Trotz aller Hindernisse haben am 9. November fast 2,4 Millionen Bürger in einer Volksbefragung über die Unabhängigkeit abgestimmt, und am 27. September werden die Regionalwahlen das Referendum darstellen, das uns verweigert wurde. Und wenn es die Mehrheit der Katalanen wünscht, ist dies der erste Schritt zu einem neuen Staat in Europa.Die Autorin ist Präsidentin der Katalanischen Nationalversammlung
WELT KOMPAKT
Dieser Artikel erschien in der Zeitung
WELT KOMPAKT.
WELT KOMPAKT Jetzt 4 Wochen
WELT KOMPAKT
testen und ein attraktives Geschenk erhalten.
Hier bestellen
Letzte Nachrichten
Alle Nachrichten
Google Anzeige
Lofwohnungen in Leipzig
denkmalgeschützte ETWs * doppelte KfW-Förderung * ca. 70% Denkmal-AfA www.estador.de
 

Publicat per a Cap comentari:

divendres, 13 de febrer del 2015

Felip VI afirma que el «cor català» de Freixenet és un senyal «d'orgull espanyol»

EL PODRIEN FER EL PRESIDENT DELS BOTIFLERS

Felip VI afirma que el «cor català» de Freixenet és un senyal «d'orgull espanyol»

El president de la companyia, J. Lluís Bonet, ha brindat per haver "servit Catalunya i Espanya"

| ND 12/02/2015 a les 15:26h


Felip VI brinda amb el president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, en el dinar de cloenda de la campanya del primer centenari de les caves catalanes. Foto: ACN

El rei Felip VI ha elogiat Freixenet perquè el "seu bressol barceloní, a Sant Sadurní d'Anoia, i el seu cor profundament català han estat senyals d'orgull espanyol passejat amb èxit exemplar per tot el món".

Felip VI, acompanyat per la reina Letícia, ha visitat aquest dijous, 12 de febrer, al migdia les Caves Freixenet en la clausura del seu centenari. El rei també ha destacat la visió "pionera i universal", "el compromís amb la societat", la creació de "riquesa" i el "el mecenatge cultural" de l'empresa.

Els monarques i els dirigents de la companyia han brindat "per l'alegria d'haver repartit felicitat a tot el món" i d'haver "servit Catalunya i Espanya", en paraules del president de l'empresa, Josep Lluís Bonet.

Publicat per a Cap comentari:

La zona d'influència del port de BCN arribarà fins a París

ELS OBJECTIUS DE LA INSTAL·LACIÓ LOGÍSTICA MÉS GRAN

La zona d'influència del port de BCN arribarà fins a París

La zona de influencia del puerto de BCN llegará hasta París

La zona d'influència del port de BCN arribarà fins a París

La infraestructura vol augmentar el 51% el trànsit de mercaderies el 2020

Vila i Cambra reivindiquen autonomia i competitivitat davant la xarxa de l'Estat

EL PÑERIODICO
RAMON COMORERA
BARCELONA
Divendres, 13 de febrer del 2015
El port de Barcelona és un dels tres motors de l'àrea metropolitana amb la Zona Franca i l'aeroport. Aquesta conurbació aporta el 63% del PIB català. La infraestructura és formalment una peça més de la xarxa de l'Estat. Però pels pactes autonomistes del segle passat té una direcció que proposa el Govern i que és afí, dins del marge que fixa l'autoritat competent, a les seves directrius. El port vol aprofitar a fons el potencial de l'ampliació realitzada després de desviar el Llobregat. Queden assignatures pendents, com ara accessos viaris i ferroviaris, però la instal·lació ha volgut dissenyar el seu futur en un pla estratègic 2015-2020. Segons aquesta guia, presentada ahir, per augmentar en benefici de l'entorn fins al 51% el trànsit total de mercaderies al final de la dècada es necessita ampliar la zona d'influència, allà on es capta o es distribueix la càrrega, dels 600 quilòmetres actuals a 1.200. El radi d'acció arribarà així fins més enllà de París i al centre d'Europa. La competència amb els grans ports del nord, en especial en el pròsper comerç asiàtic, serà una realitat.
Per enlairar-se com a primer centre regional de distribució del sud d'Europa, veterà objectiu de l'Autoritat Portuària de Barceloan (APB), i un cop la crisi dels últims anys comença a remetre, és necessari captar més rutes, en especial d'Àsia, i estendre el territori de negoci propi i de les empreses a les quals se serveix: cap al continent, a tota la península Ibèrica i al nord d'Àfrica. És el guió de l'APB.
Aquest creixement s'ha de sustentar en els principis d'autonomia econòmica i de gestió, competitivitat o eficàcia i mode sostenible per al medi ambient. Tant el conseller de Territori, Santi Vila, com el president de l'APB, Sixte Cambra, van insistir, en ocasions amb vehemència en el concorregut acte d'ahir a les Drassanes, a «liberalitzar, deixar anar llast, descentralitzar sense por o potenciar la col·laboració publicoprivada» per recollir els fruits de la competència real entre els ports.
AMBICIÓ / Un discurs amb l'ambició que permet, segons Vila, «la massa crítica econòmica» que existeix al voltant del port i amb la «visió planetària que el món de l'APB és tot el món». Cambra va dir que a partir de les elevades inversions públiques de l'última dècada s'ha d'actuar en un «marc de competència», pensant en el «conjunt de les empreses logístiques» i en un «àmbit i un pla globals».
Aquesta posició política, que ja va ser reiterada en altres ocasions pel mateix president de la Generalitat, Artur Mas, en visites a la primera infraestructura catalana, no va ser precisament la mateixa que va defensar el responsable dels ports estatals. José Llorca va parlar també de «competitivitat, logística sense fronteres i crisi superada», però ho va fer des d'una «cooperació més gran, fonamentada en una estratègia espanyola» ja que els ports no són «una illa aïllada». No es va quedar aquí i va proclamar que el «diàleg, la cooperació i la transparència» són elements de l'estratègia de futur.
DEBAT DE FONS / Mentre que Cambra va aclarir que el pla estratègic «és tan sols de l'APB» i inclou els seus objectius «sense relació amb els d'altres», Llorca va fer una «crítica» del treball perquè no ha analitzat «els models de govern dels ports estatals». Un debat de fons, com passa també amb l'aeroport del Prat i Aena, que ve de lluny, té una marcada intervenció empresarial i s'ha fet créixer amb el procés polític sobiranista. En l'origen hi ha la necessitat d'optimitzar, com proclamen els economistes, tan a prop com sigui possible de l'entorn econòmic, institucional i humà que dóna vida a la infraestructura, el rendiment dels grans projectes dels últims anys.
Per arribar a l'objectiu dels 70 milions de tones de càrrega total el 2020, el 2014 en van ser 46,3 (el 51,2% més), així com els tres milions de TEU, unitat tipus de contenidor de 20 peus, davant els 1,9 de l'any passat, serà necessari que la meitat de les mercaderies manipulades en contenidors tinguin origen o destí fora de Catalunya. Superar els límits actuals i competir amb els ports europeus i també espanyols és una necessitat.
Publicat per a Cap comentari:

Catalunya va tenir l'oportunitat de ser independent el 1936-37

Catalunya va tenir l'oportunitat de ser independent el 1936-37

París, Londres, el Vaticà, la Roma feixista i la Lisboa salazarista donaven per feta la secessió

L'historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta analitza la correspondència dels cònsols que van viure la Guerra Civil a Barcelona, en què donaven la independència "per descomptada"

"No es va produir una resposta catalana a les expectatives internacionals", explica

| ND 12/02/2015 a les 23:59h


Informe diplomàtic de l'almirall italià Ildebrano Goiran fruit de la seva conversa amb l'almirall francès Emmanuel Ollive, que advocava obertament per l'ocupació francesa de Catalunya. Document conservat a l'Ufficio Storico Marina Militare Italiana. Foto: A.G.V.

Hi va haver un moment en els inicis de la Guerra Civil espanyola en què les principals potències donaven per descomptat que Catalunya s'independitzaria unilateralment d'Espanya, i que la comunitat internacional hi hauria de reaccionar d'alguna manera. I no s'ho pensaven perquè sí. Els seus cònsols a Barcelona -i els seus militars atracats al port- així els transmetien la informació, els seus ambaixadors d'arreu del món així ho asseguraven. I així ho demostra l'historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta al colossal estudi Amb ulls estrangers. Quan Catalunya preocupava a Europa. Diplomàcia i premsa internacional durant la Guerra Civil (Editorial Base), acabat de sortir del forn.

"Es pot proclamar un Estat independent de Catalunya, que probablement prendria la forma d'Estat soviètic", alertava el cònsol britànic a Barcelona, Norman King, al seu homòleg francès a finals del 1937. Un temor que l'ambaixador de la Itàlia feixista davant del Vaticà també atribuïa al Papa Pius XI: "El Pontífex s'ha expressat amb menys seguretat en allò que fa referència a Catalunya. Sembla, ha afegit, que el govern de Moscou pretén instaurar, a Catalunya, un Estat bolxevic model, fet que, si és complís -és el Papa el que parla- constituiria a la llarga un perill més enllà que per a Espanya, per a França i, en general, per a tot l'Occident europeu."

En una altra línia de pensament, l'almirall francès Emmanuel Ollive advocava obertament per l'ocupació internacional de Catalunya i la seva segregació d'Espanya, fet que creia que facilitaria la pacificació de la península i el final del conflicte, en una conversa mantinguda amb el seu col·lega italià Ildebrano Goiran l'11 de setembre de 1936. A París mateix, l'ambaixador italià havia alertat Roma en una línia similar, a finals d'agost del 1936: "És de preveure l'eventualitat que els catalans, pràcticament separats de la resta d'Espanya, no dubtin a proclamar l'Estat separat, recorrent a l'ajuda francesa, que el comte Welczek pensa que no seria negada ni en homes ni en armes, ni en diners. Les conseqüències d'una eventualitat tal serien molt serioses, també en relació amb les Balears."

Encara en una tercera línia de pensament, més neutra quant a les implicacions exteriors, el cònsol portuguès escrivia: "El Govern de la Generalitat, preveient la possibilitat d'una derrota del govern central, treballa activament per, quan arribi aquell dia, proclamar la independència, esdevenint aquesta regió una república independent."

I és que Gonzàlez i Vilalta ha dut a terme una tasca titànica, de més de cinc anys de durada, de consulta dels arxius diplomàtics i militars italians, francesos, portuguesos, belgues, vaticans, argentins, nord-americans, de la Creu Roja Internacional, bascos, espanyols i catalans per disseccionar tota la correspondència que els cònsols de França, Itàlia, Portugal i Bèlgica es van intercanviar amb els seus respectius governs, així com les anàlisis que van fer sobre el tema tot d'ambaixadors d'aquests països escampats per les principals capitals del món.

Catalunya "no s'atreví a prendre decisions agosarades"

Un llibre de més de 500 pàgines i gairebé 1.500 cites precises per exposar, i demostrar, la tesi que Catalunya va estar a punt de ser un actor internacional de primer nivell durant el 1936 i el 1937. "De fet, fins a principis de 1937, el gruix de la diplomàcia mundial creia en la immediata separació catalana. Una Catalunya independent protegida per França", analitza. I apunta: "La premsa i la diplomàcia internacional li concediren una mena de passaport extra que li permetia aparèixer a les travesses de la geopolítica europea." I, tenint clar que, "com passa amb els individus, els països són si algú més els reconeix com a tals", Gonzàlez i Vilalta defensa que el reconeixement internacional -total o parcial- d'algun tipus d'Estat català sí que hauria estat possible.

Però, "per a sorpresa dels diplomàtics i periodistes europeus d'aquell moment", tot plegat no va passar mai de ser una hipòtesi. "Catalunya independent? Evidentment, dirien els cònsols o ambaixadors", defensa l'autor. "De fet, la pregunta pertinent que semblava pampalluguejar amb llums de neó gegants davant dels ulls dels observadors estrangers era: per què no s'independitza Catalunya?"

Però el propi historiador dóna també la resposta a l'enigma tot citant una frase del periodista soviètic Ilya Ehrenburg ja de 1931: "Els nacionalistes catalans s'acontenten amb poca cosa." Segons Gonzàlez i Vilalta, "a Barcelona ningú no s'atreví a prendre decisions agosarades que forcessin Europa a definir una posició específica. A obligar París a defensar-la, Londres a trencar el silenci, Roma o Berlín a insistir a Franco perquè deixés Catalunya a la seva sort o l'ataqués frontalment. En definitiva, no es va produir una resposta catalana a les expectatives internacionals en què la independència es donava per descomptada".

Evacuacions, "atrocitats" i caos

Més enllà d'analitzar la dimensió nacional dels informes consulars, el llibre també és un complet recull de les tasques realitzades pels cònsols per evacuar de territori català la major quantitat de civils possibles, detallant tant històries personals -com la del cardenal Vidal i Barraquer, autoritzada per la Itàlia feixista per mantenir bones relacions amb el Vaticà- com oferint llistats globals. Així mateix, també s'explica com els cònsols narraven als seus respectius governs les "atrocitats" anarquistes, el descontrol governamental dels primers dies, les tensions FAI-ERC-PSUC..., entre multitud d'altres temes.

 

L'ambaixador de la Itàlia feixista davant del Vaticà atribuïa al Papa Pius XI una gran preocupació per l'Estat català bolxevic. Document conservat a l'Archivio Storico Ministero Affari Esteri. Foto: A.G.V.
 

Detall de l'informe de l'almirall italià Ildebrano Goiran sobre l'Estat català apadrinat per França. Foto: A.G.V.
Publicat per a Cap comentari:

dijous, 12 de febrer del 2015

La bogeria de l’AVE espanyol: estacions fantasma per a pujar pujar a trens buits.



València l'agermanada, la republicana, la dels maulets… roja València, on ets?

La bogeria de l’AVE espanyol: estacions fantasma per a pujar pujar a trens buits.

Publicat el
a2
El passat mes d’octubre alguns mitjans de comunicació ens sobresaltaven amb la notícia de què la zamorana Ministra de Foment espanyola, Ana Pastor, assegurava amb totes les de la llei que la localitat d’Otero de Sanabria (oh casualitat!, pertanyent a la mateixa província de la qual ella és natural) tindria una estació d’AVE de la línia en construcció Madrid-Valladolid-Zamora-Galícia.
A més a més de la província en què es trobava la dita localitat, el que més cridava l’atenció de la notícia era la ingent població amb la que comptava la megaurbs d’Otero de Sanabria: 28 habitants. Una megaurbs que forma part de l’extensa i superpoblada àrea metropolitana amb què compta el municipi de Palacios de Sanabria: 282 habitants.
Al seu torn, la poblada comarca en què es troba aquesta vasta concentració poblacional compta amb 6.656 habitants, segon dades del propi Institut Nacional d’Estadística.

La promesa de la ministra responia, segons apuntaven els diaris, a “una reivindicació veïnal històrica de tota la comarca de Sanabria per no perdre el tren de les comunicacions” (sic), i al seu torn recollia un altre antic compromís subscrit pel PSOE de la època de Zapatero de què Otero de Sanabria tindria la seua estació d’AVE.
La notícia també apuntava que el que va ser Secretari d’estat d’Infraestructures, Rafael Catalá, actual ministre de Justícia, havia garantit que Otero de Sanabria es beneficiaria de la declaració de la línia Madrid-Galícia com a Servei Públic Obligatori, el que significaria que passaria de la seua condició inicial de “Lloc de Avançament i estacionament de trens” a “Estació d’AVE”. Perquè, que caram!, els 28 residents del poble es mereixien tota una estació d’AVE de primera categoria, pressupostada en més de 5 milions d’euros, res de plats de segona taula, que per això la senyora ministra és també de Zamora.
Doncs bé, tots aquests fets tan desgavellats i irracionals, més propis d’una cacicada característica del segle XIX que d’una decisió racional i analitzada pròpia d’un governant d’un estat modern del segle XXI, es complementen a la perfecció amb una sucosa informació que fa uns dies publicava el setmanari el Temps, en què referien les xifres de passatgers que havien registrat les estacions de la xarxa de l’AVE espanyoles durant els anys 2013 i 2014, xifres, per cert, que havien estat deliberadament invisibilitzades pel govern espanyol.
Doncs bé, en aquesta informació s’assenyalava que les estacions de Segòvia, Tardineta (Osca), Antequera i Requena havien registrat, respectivament, les fantàstiques xifres de 348, 449, 3.147 i 7.122 passatgers que havíen pujat a l’AVE durant tot l’any 2014. És a dir, que teníem des de la marejant xifra d’un passatger de mitjana al dia en el cas de Segòvia, fins als 20 passatgers diaris que agafen el tren a l’estació de Requena.


Segons dades d’Adif, l’ens públic propietari de les xarxes ferroviàries espanyoles, dels 30.822 milions d’euros invertits en les dues últimes dècades per implantar a Espanya la xarxa bàsicament radial d’alta velocitat, aproximadament 1.100 s’havien destinat a remodelar o fer de noves a les 29 terminals ferroviàries previstes d’alta velocitat, comptant-hi els 5 milions i escaig de la nova estació de Tardienta.
Per cert, aquesta mega-ciutat de 1.000 habitants que és Tardienta, és parada obligada de la línia d’AVE que es va construir en l’época de Alvarez Cascos expressament per connectar Saragossa amb Osca. Dues ciutats separades per la impressionant distància de 80 km.
La despesa per establir aquest servei entre les dues ciutats va ser de 80 milions d’euros de recursos públics, posant un AVE amb unes limitacions de velocitat màxima de 160 quilòmetres per hora entre Osca y Tardienta, i de 200 entre Tardienta i Zaragoza, per les pròpies característiques tècniques de la línia.
Les dades oficials diuen que el 2012 aquest servei AVE va ser utilitzat entre Saragossa i Osca per 1.808 persones (5 al dia). En sentit invers, d’Osca a Saragossa, van viatjar 1.631 persones (4,4 viatgers per jornada). Aquest flamant tren de la sèrie 102 de Renfe, fabricat per Talgo i per Bombardier, compta amb 318 places, tot i ser ocupat tan sols per quatre o cinc viatgers de mitjana que cada dia va i torna entre Saragossa i Osca.

Aquest AVE s’atura sempre religiosament a l’estació de Tardienta, tot i que en el 90% dels viatges ningú puja ni baixa en l’estació. Segons l’estadística de Renfe, durant l’any 2012 de l’estació de Tardienta van eixir 7 viatgers amb destinació a Calataiud, 6 amb destinació a Guadalajara, 7 amb destinació a Osca, 371 amb parada final a Madrid-Atocha i 35 amb destinació a Saragossa.
Al remat, una estació buida per servir de passatgers a un tren buit. Una total bogeria.
A França, un informe del Tribunal de Comptes va destrossar les perspectives econòmiques del TGV (l’AVE francès), i va acusar els dirigents de “previsions exagerades” i de “pressions polítiques” per voler instal·lar un tren que era de tot menys rendible. França tindrà el 2015 la meitat de quilòmetres d’AVE (2.000 km) que Espanya, tot i tindre 25 milions més d’habitants i una mitjana de més de quatre vegades d’utilització d’aquest servei per habitant i any.
Però açò és Espanya, no Europa. Veient aquestes irracionalitats, entenem el perquè molts europeus pensen que Àfrica comença als Pirineus.
València, a 12 de febrer de 2015.
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)