Dimecres
11.03.2015
06:00
Autor/s: Pere Cardús i Cardellach
Pere Pugès: 'L'ANC ha de pensar en la independència, no pas si molesta els partits'
Entrevista a un dels fundadors de l'ANC, responsable de relacions polítiques del secretariat de l’entitat
VilawebEl secretariat de l'
Assemblea Nacional Catalana (ANC) va aprovar la setmana passada una proposta de
full de ruta cap a la independència
que inclou la possibilitat d'impulsar una candidatura unitària i
transversal des de la societat civil si els partits no es posen d'acord
sobre el 27-S. Aquesta possibilitat ha aixecat controvèrsia i els
partits s'han afanyat a defensar cadascun la seva posició. En aquesta
entrevista, Pere Pugès, un dels
quatre fundadors
de l'ANC i responsable de relacions polítiques des del primer moment,
explica per què l'entitat defensa una candidatura unitària després
d'haver-se enterrat aquest debat en el pacte Mas-Junqueras del 14 de
gener. Pugès diu que ha arribat l'hora de parlar clar i dir les coses
pel seu nom. No es mossega la llengua: 'L'error el va cometre ERC amb la
conferència de Junqueras. Però també Mas per no haver pactat prèviament
una proposta tan important.' Pugès explica també les batalles que es
viuen dins l'Assemblea arran de la pugna entre els partits.
—L'ANC torna a parlar de la necessitat d'una candidatura unitària?
—En el full de ruta de l'any passat i en els documents fundacionals, la
proposta d'una candidatura unitària sempre ha format part de l'ADN de
l'Assemblea. Perquè sempre ho hem fet tot des de la unitat i la
transversalitat. Sempre hem entès que, si arribava el moment de fer unes
plebiscitàries, caldria fer-ho amb una candidatura unitària. Tan
unitària i transversal com fos possible. Això no vol dir una candidatura
única. La major part de gent de l'ANC som conscients que a la CUP i als
sectors antisistema no els podem demanar que rebaixin les seves
propostes i es dilueixin dins una candidatura amb Unió, Convergència,
Esquerra o Iniciativa. Per molt que sembli un debat tancat, els partits
tradicionals del sistema tenen l'obligació de pensar què convé més al
país. Especialment en la situació actual.
—I què demaneu als partits?
—Adrecem un missatge als partits: 'Escolteu, seiem, parlem, pactem.
Mirem si ens podem posar d'acord en el full de ruta i en la fórmula per a
convertir les eleccions en plebiscitàries.' A mi em costaria molt
d'entendre que després d'unes reunions en què es posen d'acord la
societat civil i aquests partits sobre què cal fer, es facin llistes
separades. Ingènuament, hom s'ha de preguntar per què es faran llistes
separades. Queda clar que aquella història de sumar més gent amb llistes
separades ha quedat desmentida per les enquestes. Ens diuen clarament
que l'atomització de l'oferta electoral pot portar-nos a no aconseguir
la majoria necessària. Potser en unes eleccions al març hauria valgut,
però en la situació actual i amb vista al setembre és evident que no és
bona.
—Què us diu la gent de base de l'ANC?
—Tots estem d'acord que sense la societat civil empenyent el procés no
seríem on som. I sabem que l'ANC és l'eix vertebrador de la societat
civil independentista. Sortosament, hi ha moltes més organitzacions.
Anant pel territori i parlant amb la gent de l'ANC que no és de partits
t'adones que ningú no entendria haver-se de posar a fer campanya pels
partits. Els partits han de fer-se la pregunta de què representaria
tenir una bona part de l'ANC desmotivada, si no desmobilitzada. A mi, ho
confesso, treballar per unes eleccions en clau partidista no em motiva
de la manera com em motivaria una llista unitària.
—Però es pot fer una campanya de joc net entre els independentistes…
—Tinc molt clar —perquè tinc una edat i n'he vistes de tots colors— que
en les eleccions en clau de partit, encara que hi hagi elements comuns,
s'acaben destacant els elements diferenciadors. Si no, com demanen els
partits a la gent que els votin a ells i no als altres? Es comença amb
tota la bona intenció del món, però el bon ambient s'acaba l'endemà del
primer dia. A la campanya, si van separats, els partits faran això que
ja fan ara: buscar les diferències sempre que puguin. I encara ho faran
amb més intensitat com més ens acostem al 27 de setembre. Això em
preocupa. I preocupa la majoria de la gent, que no s'integra en partits
polítics.
—Mas i Junqueras, amb la mediació de l'ANC,
Òmnium i l'AMI, van tancar aquest debat el 14 de gener. Van pactar que
es farien les eleccions al setembre en canvi de fer llistes separades…
—Ja ho dieu bé: en canvi. Uns acceptaven que les eleccions no es fessin
al març i els altres acceptaven que es farien en clau partidista. Jo
crec que va anar així. A la reunió jo no hi era. Però Carme Forcadell
ens va explicar que era imprescindible arribar a aquell acord perquè el
procés estava a la corda fluixa. Calia aturar la degradació del procés.
El 16 de gener vam fer una reunió del secretariat i vam entendre que
allò era el punt de partida necessari per a tornar a recompondre la
situació, però en cap cas era un punt final.
—No penseu que la pilota és ara a la teulada dels partits?
—Hem fet confiança en els partits quan ha calgut. Però quan diem que
són la baula feble del procés és perquè n'hi ha proves més que evidents.
El 9-N va arribar a perillar pels enfrontaments entre els partits. La
data i la pregunta, fins que no es van acordar, van costar molt i tampoc
no van acabar de satisfer ningú. Quan el procés ha estat en mans dels
partits, tots hem tremolat. I ara estem en aquesta mateixa situació. Val
més que comencem a dir-ho en veu alta; perquè anar fent la viu-viu és
no voler veure-hi més enllà del 27-S.
—Patiu per l'endemà? —Tal com anem ara arribarem
al 27-S, segur. Però el 28-S pot ser un desastre. No podem deixar
passar el temps per veure què passa. Ens hi juguem massa. N'hem de
parlar ara que encara hi som a temps. L'ANC no pot permetre que aquest
debat quedi en cercles tancats. Aquest debat és del país. És de la gent
que empeny des del carrer cada dia per aconseguir una Catalunya
independent. Tothom ha de poder opinar si vol candidatures de partits i
si pensa que això servirà per a aconseguir els objectius.
—Per tant, la voluntat de l'ANC és que parli la gent si es complica la situació?
—Amb la voluntat que les eleccions siguin realment plebiscitàries i ens
portin cap a la independència, l'ANC pensa en la possibilitat de
convocar una consulta que serveixi per a expressar com volem que
continuï el procés. A qui ha de fer por això? A mi me'n pot fer perquè
voldrà dir que hi ha hagut problemes greus per l'entesa entre partits.
Hi insisteixo: l'entesa de veritat va més enllà de posar-se d'acord en
el full de ruta.
—Quina és l'entesa de veritat? —És com garantim que les eleccions siguin realment plebiscitàries i com garantim la majoria absoluta de diputats.
—I penseu que tan sols és possible amb la llista unitària?
—No. Dic que jo ho veig possible tan sols així. Però puc no tenir raó.
És el que sento dir a molta gent. Curiosament, a molta gent també dels
partits. Però diuen: 'Això ho heu de fer els de l'ANC perquè, si ho fem
des de dins, som malvistos.'
—De tots els partits?
—Sí, sí, sí… Hi ha una cosa que ha canviat des del 9-N. Abans de les
eleccions europees hi havia enquestes que ens indicaven que anant junts
es podia aconseguir més del 50% dels vots. Jo no vull preguntar-me ara
per culpa de qui no es va fer. A les europees, per primera vegada des
dels anys trenta, ERC va aconseguir quedar en primera posició. Però
després del 9-N totes les enquestes indiquen que Esquerra ja no té
aquest avantatge. I això fa que Convergència se senti còmoda perquè
continuaran essent els primers. Però a mi no em preocupa gens qui serà
el primer. Em preocupa que la suma no sigui suficient. I queda clar que
quan dos van dividits, hi perden tots. I perdent-hi ells, hi perdem tots
els qui hem empès aquest procés. Per això tenim el dret de dir que no
ens agrada aquesta situació. Volem que es parli obertament i se'ns
expliqui per què s'han de fer candidatures separades. Hi insisteixo: que
la CUP vagi separada ho trobo intel·ligent per al procés.
—Iniciativa ja s'ha despenjat.
—Potser ja s'ha definit. Dic 'potser' perquè em nego a creure en el
suïcidi polític d'un partit en què el seu predecessor ja va cometre el
mateix error a principi dels anys vuitanta. Que algú no sàpiga llegir la
seva història és gravíssim. I tenen tot el dret de suïcidar-se. Però hi
ha un sector a Iniciativa —que no és petit— que pot ajudar a sumar en
aquesta iniciativa unitària, potent i nascuda de la societat civil. No
en tinc cap dubte. Aquest procés tesa la situació dins dels partits.
Primer van ser els socialistes. I, segons les enquestes, pagaran els
seus errors. Amb ICV, passarà això mateix. El trasbals que crea en els
partits que vivien acomodats en la indefinició és molt gran.
—Aquesta tensió dels partits també ha trasbalsat l'ANC? —A VilaWeb vau publicar un
article
que ho explicava. S'hi feia un dibuix de tres grups dins del
secretariat que em va semblar força encertat. Potser no comparteixo les
denominacions que es donaven als tres grups: gent amb carnet, els
refractaris a la brega política i els intrèpids. Però és cert que hi ha
gent que actua d'acord amb allò que ells creuen que interessa als seus
partits. És un grup molt petit. Ho dic així perquè tinc clar que no hi
ha directrius de partit per a actuar dins l'ANC. Tenim uns partits tan
febles que són incapaços d'enviar instruccions als seus militants perquè
actuïn dins l'entitat. És més allò de voler fer mèrits. És a dir,
posar-se medalles davant la direcció del partit dient: 'Veieu? He ajudat
el partit.' Sóc responsable de les relacions polítiques de l'ANC des
del primer dia. I he de dir que els partits, quan ens han volgut dir
alguna cosa, ens l'han dita a la cara. No tenen necessitat de fer
maniobres. La seva capacitat d'influència dins l'ANC és mínima.
—Hi ha també un grup que demana de fer feina de carrer i no entrar en el terreny dels partits.
—Bé, hi ha un sector conservador de les essències de l'ANC que defensa
de mantenir l'entitat fora del perill. Essent com sóc un dels quatre
fundadors de l'Assemblea, he de dir que posar en risc l'entitat no tan
sols no em preocupa sinó que penso que el dia que deixem de fer-ho
deixarem de complir la nostra funció. No cal posar-la en risc perquè sí.
L'ANC ha de fer allò que calgui per arribar a la independència. Si fent
això la posem en risc, no ens ho hem ni de pensar. És un instrument.
Que direm coses que molestaran els partits? És clar que sí. Quin és el
problema? La nostra obligació és pensar en la independència i no en allò
que pugui molestar els partits. Aquest és el gran debat intern a
l'Assemblea. Hem de tenir una certa submissió als partits o hem de
mantenir un perfil propi? Diem que l'ANC ha de recuperar el lideratge i
no deixar el procés en mans dels partits. Però recuperar el lideratge té
unes conseqüències. D'entrada, parlar clar quan calgui.
—L'ANC es troba dividida en dos sectors?
—No! No n'hi ha cap, de divisió. Al secretariat de la setmana passada,
quan vam votar el full de ruta i la ponència política hi va haver un vot
en contra en una votació i set en una altra. I era una reunió amb més
de cinquanta membres del secretariat. No hi ha divisió. És normal que hi
hagi gent que no estigui d'acord amb la gran majoria. Però no es pot
parlar de divisió quan la votació és d'un o set de cinquanta. Hi ha
matisos, com en totes les organitzacions.
—He d'aclarir un dubte. L'ANC es proposa de presentar-se a les eleccions, tal com s'ha publicat?
—És radicalment diferent. Al debat del full de ruta hi havia una esmena
que proposava que l'ANC es presentés a les eleccions. La defensava una
persona que sempre que pot en parla. Però la va retirar quan va veure
que tan sols hi votaria a favor ell mateix. Fora d'aquesta persona, això
no ho ha defensat mai ningú dins l'ANC. El full de ruta diu que en una
situació límit, sense acord entre els partits per a convertir les
eleccions en plebiscitàries, l'ANC faria un procés de consulta per saber
si s'ha d'impulsar una candidatura unitària des de la societat civil
amb els partits.
—En cap cas seria una candidatura per a competir amb els partits?
—De cap manera! Per molt que els partits siguin la baula feble del
procés, no són contraris al procés. Però cal que aparquin els interessos
de partit uns quants dies o uns mesos per prioritzar allò que els uneix
i anar junts. Seria la millor manera de capgirar la tendència que s'ha
enquistat de pensar que el procés es desinfla i que va a la baixa. Passa
que el procés es va 'partiditzant'. I això vol dir que els partits
veuen la necessitat de definir-se i d'implicar-s'hi cada vegada més. Ara
cal que s'adonin que la millor manera de protegir el partit en aquest
context de canvi és fent pinya i anant cap a la desconnexió d'Espanya
amb la fortalesa necessària.
—Per què creieu que hem arribat a la situació actual?
—El problema de tot això no neix el 9-N. L'endemà de la consulta
l'eufòria del país era molt gran. Aleshores tots vèiem que calia prémer
l'accelerador. Les eleccions el mes de març eren possibles i
necessàries. Quan vam anar a la conferència del president Mas, en vam
sortir contents perquè vam veure que havia presentat allò que ja dèiem
al full de ruta de l'ANC. 'El president s'ha llegit el nostre full de
ruta i l'ha desenvolupat', vam exclamar. Només faltava que el cap de
l'oposició, partint de la proposta del president i dels aspectes que
havia deixat oberts, expliqués la seva manera d'enriquir-la i fer-la
seva. Vam ser ingenus. Carme Forcadell ho ha dit més d'una vegada. Vam
deixar-ho en mans dels partits i ara veiem que va ser un error.
—Però sembla que doneu tota la culpa a Junqueras.
—L'error el va cometre ERC amb la conferència de Junqueras. Però també
el va cometre el president Mas —i ho hem de poder dir obertament— quan
no va pactar prèviament una proposta tan important com la que va fer.
Amb tot, la proposta que va fer el president era la que hi havia al full
de ruta de l'ANC. Ell va entendre que allò que proposava l'ANC era el
que convenia al país. Però també comet errors. La unitat calia bastir-la
abans de fer les propostes públiques. Ara, la reacció d'Esquerra va ser
excessivament partidista i un pèl infantil. Calia més altura de mires i
no en van tenir.
—I el procés va entrar a l'UCI…
—Aquí és quan el procés va començar a grinyolar de debò. I això ens va
desorientar. El 14 de gener tan sols s'explica per la necessitat
d'aturar la degradació del procés. A partir d'aquell dia, tornem on hem
estat sempre: unitat, unitat i unitat. El full de ruta deia que calia
una candidatura independentista unitària i transversal amb forta
presència de la societat civil. I aquesta continua essent la millor
opció. Si algú demostra que hi ha una opció que encara és millor,
estarem encantats d'escoltar-la. Però això enca
