16-18.01.16
ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA. (SEGONA ÈPOCA, nº 3) (54). DEL
DISSABTE
DE GLÒRIA
(09.01.16 ) A LA REPÚBLICA CATALANA, SENSE PRESSA, PERÒ SENSE
PAUSA.
DEL
DISSABTE
DE GLÒRIA
(09.01.16 ) A LA REPÚBLICA CATALANA, SENSE PRESSA, PERÒ SENSE
PAUSA.
Consideracions
transversals.
Som
el 16 de gener - un dia especial com veureu més endavant- i em poso
a escriure l'article, això sí, a poc a poc, doncs crec que a partir
d'ara m'ho podria prendre amb més calma i la vegada molta més
filosofia, ja que ara tenim President,
Parlament i Majoria independentista
i sembla que la conjuntura actual- o els astres – ens son més
propicis per posar-nos a treballar tots a una o gairebé, pel país -
i en majúscula - . Per treure Catalunya de l'atzucac que es troba
socialment. Aplicant el titular de l'Iu Forn d'ahir 15.01 que
escrivia a “El
Nacional.Cat”,
(el projecte de diari de l'exdirector de La Vanguardia Pepe Antich,
que de moment és un Blog) i que en deia: Filosofia
Puigdemont: sense pressa, però sense pausa.
Fem
una República Catalana, justa socialment.
Aquesta
que dèiem de:
sense pressa, però sense pausa,
no l'hem de deixar de banda
si
volem fer un país nou en tots els aspectes i no seguir les petjades
de l'antiga Espanya, primerament cal redreçar la gestió
socioeconòmica, que està d'allò més fotuda arreu del nostre país.
Unes accions que cal que faci aquest Nou
Govern
i les posi davant de tot, encara que si caldrà fer-les
paral-lelament amb el Full
de Ruta
encara que tardem una mica més dels famosos divuit
mesos
de termini per la independència,-
dels que tothom se n'omple la boca- i que després de 301 anys i
escaig , potser ja no vindrà de la llargada de dos parts humans .
Per
cert dins d'un món que els rics cada vegada són més rics, i els
pobres cada vegada més pobres, i amb poques capacitats i oportunitat
de capgirar-ho, on resulta que Europa i Catalunya no se n'escapa
d'aquesta plaga gens ni mica i no diguem Barcelona el seu Cap i Casal
que com em vist darrerament on la diferència econòmica entre barris
augmenta cada dia més, malgrat les bones intencions i les paraules
grandiloqüents de l'Alcaldessa Ada Colau que segurament va veien que
el món, els barris i les ciutats no s'arregla en un dia. I com a
mostra un botó, encara que només ho puguem explicar en pures
estadístiques que darrerament s'han publicat, i diuen així:
Al
món. “Les
majors 62 fortunes acumulen la riquesa de 3.600 milions de
persones.Segons l'informe
sobre desigualtat del 2015 que hi ha de l'ONG Intermón Oxfam que ens
diu que hi ha uns 7,6 bilions de dòlars ocults en paradisos
fiscals.On els rics han incrementat les seves fortunes des de l'inici
de la crisi, i que aquest 2016 l'1% de la població tindrà més
diners que el 99%”, i tots tan amples.”
A
Barcelona. “Una
família de Pedralbes és 7,2 vegades més rica que una de Trinitat
Nova, i que en un any,
el barri més ric de Barcelona s'ha enriquit més i el més pobre
s'ha empobrit encara més el que fa que la
renda del barri més ric és 7,25 vegades més que la més
desafavorida. Es calcula a cada barri centrant el valor de Barcelona
en base 100. I una dona ha de treballar 79 dies més a l'any per
estar al nivell de l'home.On la Taula del Tercer Sector proposa crear
un impost de renda negatiu per les persones vulnerables.”
El
President de la Filosofia: “sense
pressa, però sense pausa”
Creiem
que pel que es veu el fill del pastisser de Girona i de la vila
d'Amer, (on tots estant cofois del seu quart President de la
Generalitat, que segueix als tres abats, encara que siguin de mitjans
dels segles XVI i XVII.). Un President amb pinta dels Beatles
de la primera època , independentista de pedra
picada,
que li agrada el Rock, a cavall entre el 2.0, el periodisme,
l'emprenedoria i la gestió. A més un home de comarques i eclèctic,
que firmava a Twitter amb l'acrònim KRLS. Polifacètic com no
n'havíem tingut mai cap, amb una tirallonga que segurament podrem
augmentar més endavant.Doncs Sí, amb aquest MHP., que parla molt
clar, i que, potser, serà més de traspàs que de frontissa, o de
fusible, com alguns n`han anomenat, sembla que farem grans coses.
Tres
segles, exactes, del Decret - borbònic - de Nova Planta.
Precisament
el dissabte 16 de gener del 2016, quan vaig començar l'article,
digué que no era un dia qualsevol, ja que és el 300 aniversari del
Decret
de Nova Planta.
(El
16 de gener de 1716 es van promulgar els Decrets al Principat,
després dels regnes de València, d'Aragó (1707
i 1710),
Menorca
(1707), i
de Mallorca
i
Eivissa (1715)
que
va suposar una castellanització de la cultura catalana, la
provincialització de Barcelona i un endarreriment de més de cent
anys, respecte a la resta d’Europa que no es va esmenar, a mitges,
fins a l’arribada de la Renaixença a principis del XIX .
Sapiguem,i
no és broma, que per mitjà d'aquest Decret
de
Nova Planta,
tots els països que van passar a dependre dels malèfics Borbons que
com d'altres ( Primo de Rivera,Franco, etc.) han intentat
assimilar-nos i fer-nos desaparèixer, ajudats per la complicitat i
la desídia d'un munt de Botiflers volien matar l'ànima del país,
però el que no sabient que “...l'ànima
d'un poble no mort mai...!”,
i menys la nostra.
Al
títol he posat, com heu vist, el nom irònic de Dissabte
de Glòria,
(nom que el vaig escoltar a TV3 que el deia en Queco Novell, quant
feien presentació i alhora comiat conjuntament amb Bruno Oro)
referent al passat dissabte 9 de gener, que es va arribar al
desllorigador del Procés i s'ha posat Fil a l'agulla després de
tres mesos de tràilers de “Gore-polític”
, ambient que ara s'ha traslladat als veïns del costat, i pel que es
veu ho tenen ven “ pelut”, pel seu mal cap,la seva prepotència
i va per llarg. De
tot això i més , n'anirem
parlant, tot anant cap a la independència (segona època)...
Víctor Lluelles i Cardona
